NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

L’altre 9-N, ara de Puigdemont

1
Es llegeix en minuts
L’altre 9-N, ara de Puigdemont

CHEMA MOYA / EFE / EUROPA PRESS

A aquestes hores tot indica que avui es firmarà el pacte entre el PSOE i Junts a Brussel·les per recolzar la investidura de Pedro Sánchez la setmana que ve. Esperem que si vostès llegeixen aquestes línies al migdia els fets no hagin desmentit el pronòstic. Al tercer cop no falla si Carles Puigdemont no rep a primera hora cap visita pertorbadora o missatge al seu despatx com va passar el 26 d’octubre del 2017 quan ja tenia convocada una roda de premsa per avançar les eleccions a Catalunya. O si no llegeix algun titular que l’enfadi, com va passar fa ara una setmana a l’anunciar-se el pacte amb Esquerra, quan la sala de premsa estava a punt. Els negociadors revelen que té assegurat el que volia al text de la llei d’amnistia i tot indica que també té assegurats quatre dies de protagonisme mediàtic aprofitant el pont a Madrid. Però és que, a més, l’independentisme tindria també una altra data «històrica». Avui es compleixen nou anys de la consulta que va convocar Artur Mas i per la qual té embargats prop de cinc milions d’euros que ara podrien ser amnistiats. Convergència, Junts, Alfa i Omega de Catalunya. 

Tot indica que la resolució en última instància del nou conflicte que s’obrirà, amb l’aprovació de la llei d’amnistia, es dirimirà a Brussel·les. Ernesto Ekaizer explica com es podrien succeir els fets per deixar l’aplicació de la nova llei en mans dels tribunals comunitaris mentre el comissari europeu de Justícia, correligionari de Feijóo, demana al Govern un projecte de llei que encara no s’ha presentat al Congrés. La falta d’institucionalitat d’uns i d’altres comença a erosionar greument la confiança en el mateix sistema polític. Per no parlar de com Junts, mentre denuncia i una altra vegada el ‘lawfare’, practica el ‘politic fare’ perquè negocia en nom seu una persona que no té cap càrrec. Els reis de les votacions no han votat el seu representant en les negociacions. Però vaja, com va resumir Shakespeare, bé està el que bé acaba. Si acaba avui.