NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Els reptes de l’amnistia per al PP i el PSOE

1
Es llegeix en minuts
Els reptes de l’amnistia per al PP i el PSOE

EFE

Espanya viu una guerra cultural de pacotilla. La versió hispànica de la polarització acaba tenint més caires del Tenorio que d’una confrontació entre liberals i il·liberals, com la que es viu en alguns països. Vociferar, dramatitzar, cosificar són tècniques pròpies de tot populisme, sigui aparentment de dretes o d’esquerres. El món no s’ha acabat per al 75% de la població espanyola que viu en territoris on Vox administra l’1,8% dels pressupostos públics. I el món no s’acabarà si Sánchez s’arriba a investir i s’aprova una llei d’amnistia. El PSOE no la proposava, igual que el PP balear no defensava el segregacionisme lingüístic. Permetin un parèntesi: és ridícul que partits, periodistes i empresaris ens passem el dia demanant pactes per sobre de partidismes i després aixafem els que pacten.

Pactar és bo. Però hi ha bons pactes i mals pactes. Si repassen els acords entre el PP i Vox veuran que n’hi ha de bons, dolents i regulars, en funció de la correlació de forces i de l’habilitat de cada un. A molta gent els sorprèn que el PP i el PSOE puguin pactar amb tots menys entre ells. Quan a més governen junts a la UE, on es decideix el preu dels nostres diners o de la nostra electricitat. El PSOE aspira a tancar un bon pacte confiat en el fet que, amb l’amnistia, passarà com amb els indults, l’avortament o l’Estatut del 2006. L’oposició farà un monòleg del Tenorio, però el tema es deglutirà a mitjà termini i no passarà factura. El PP, en canvi, aspira que l’assumpte es converteixi en una mena de ‘motxilla de Vallecas’, la presumpta connexió de l’11-M amb ETA que van alimentar durant anys els mateixos mitjans i els mateixos jutjats que ara ja es mobilitzen contra l’amnistia. El que encerti en el judici, guanyarà el capítol. Només un apunt, la polarització ‘cañí’ aspira que els ciutadans recolzin un bloc sense raonar, pel mer fet d’allunyar-se de l’altre. Està per demostrar que això funcioni.