Mentre duri la guerra

Des dels atacs des de Gaza del 7 d’octubre, el govern d’Israel s’ha entregat a una guerra fins al final per acabar amb Hamàs. Una cosa que gairebé tots els analistes consideren gairebé impossible, per més que deixin la franja de Gaza com un erm. Al camí, mentrestant, està desplaçant centenars de milers de palestins i massacrant víctimes innocents, en el que comença a semblar una neteja ètnica d’una part del territori.

Però el problema ja no és només per als palestins, ara mateix aquesta guerra apunta que serà llarga, molt costosa i amb un potencial enorme per escalar fins a convertir-se en un conflicte regional. Els ciutadans d’Israel, que eren molt crítics abans de la guerra amb Benjamin Netanyahu i el seu govern trufat d’ultraortodoxos, ara estan més en risc del que han estan en dècades.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El dilema, per tant, és ¿qui afavoreix aquesta guerra? Si es tracta només de la revenja contra Hamàs, caldrà fixar el límit, si no, el que fa falta és respondre a una pregunta encara més senzilla: ¿què cal fer després? Ara com ara amb tota l’ambigüitat del que suposa la proposta de dos estats convivint en pau al mateix territori, aquest pla, que fins i tot promou el president Joe Biden, té dos grans enemics.

A Palestina, Hamàs i a Israel els ultraortodoxos i el mateix Netanyahu. Aquesta guerra, per tant, és el xoc d’aquests dos moviments negacionistes oposats. Per acabar amb ella el que falta en els dos costats és lideratge i capacitat política per arribar a acords. Però no vindrà de cap d’aquestes dues parts, perquè ells són els únics que guanyen, mentre duri la guerra.