NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Esquerra, el trencaglaç negociador

1
Es llegeix en minuts
Esquerra, el trencaglaç negociador

Esquerra va completar aquest dijous el seu pacte per recolzar la investidura de Pedro Sánchez. Els mecanismes negociadors entre el PSOE i els republicans estan molt greixats des del 2019. Això no vol dir que siguin fàcils, però se saben les maneres, les fortaleses i les debilitats. Esquerra havia desplegat tres carpetes i tenia un especial interès a presentar-les per fases. La d’una amnistia que ja va demanar fa quatre anys quan només va aconseguir els indults. La pervivència de la taula de diàleg entre governs. I el que, en l’argot del partit de Junqueras, Aragonès i Rovira, anomenen ‘carpeta de la gent’, que es va concretar finalment en l’ampliació del traspàs del servei de Rodalies i la condonació d’una part del deute que acumula la Generalitat. En el fons, el que ha buscat Esquerra és que se li reconegui el seu paper de trencaglaç en el camí de la negociació i de l’abandonament en la pràctica de l’unilateralisme, alhora que es posi en valor que Aragonès a més del nom també té la presidència.

Per als seus interessos, encerta Esquerra a escollir Rodalies perquè és un assumpte que impacta en la vida quotidiana de milions de catalans. El que passa és que, com en el cas de la negociació, és un camí carregat de complexitat. El traspàs no és una poció màgica. Els problemes estructurals fonamentats en la falta d’inversió efectiva (de fet és en els dos últims anys quan s’han començat a complir els pressupostos) no s’arreglaran de la nit al dia per un canvi en el sistema de governança. I abans de les eleccions catalanes serà difícil que l’operació estigui completada i es notin els efectes. Esquerra haurà de veure com rendibilitza aquest èxit perquè en la concreció tampoc es podrà convertir Catalunya en una illa ferroviària. Això no té res a veure amb Ferrocarrils, tot i que certament el servei és millor en aquests moments. El catalanisme en sentit ampli, i l’independentisme en particular, ha de demostrar en tot cas que l’autogovern millora efectivament les coses.