Sánchez-Puigdemont: cobrar en diferit o fer-se una cobra

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

22 d’octubre del 2023. 12:51

0 Comentaris

Juan Ruiz i Fidel Masrealexpliquen l’estat precís de les negociacions sobre la investidura. L’atenció se centra en els acords entre el PSOE i Junts, no perquè siguin els més purs sinó perquè són els que més han de guanyar i els que han demostrat menys por d’una repetició electoral després d’haver negociat entre ells. Tot i que l’hermetisme de les parts avala l’optimisme que trasllueixen, les dificultats no són menys significatives. Potser l’escull més dur és el de la figura del mediador que exigeix Puigdemont. És un senyal de fermesa, però alhora és una esquivada en l’estratègia de cobrar per endavant que va exhibir a l’agost per a la constitució de la Mesa del Congrés. Si hi ha d’haver un garant dels acords, és que no hi haurà llei d’amnistia abans de la investidura ni tampoc el reconeixement del català com a idioma oficial a la UE. Els requisits previs passen a la carpeta d’assumptes pendents que algú ha d’avaluar, una experiència perquè ja han estat en mans de Sánchez tant Pablo Iglesias com Pere Aragonès. Per al PSOE, el problema no és el nom sinó el concepte. Quan dos actors polítics necessiten un tercer extern que mediï vol dir que no són fiables i que no formen part d’un mateix cos, en aquest cas estat. I una cosa similar passa amb el reconeixement nacional que reclama Junts, una petició que pot ser justa però que difícilment es pot substanciar a canvi d’una investidura quan ja va estar sobre la taula en la negociació de l’últim estatut de Catalunya.