NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Com acabar amb la desinformació
Ens ha donat per dir desinformació al que tota la vida hem anomenat mentida. No passa res. El nom mai fa la cosa. Hi ha en marxa una ofensiva contra les plataformes digitals (Meta, TikTok, X) arran de la guerra a Israel. La UE els exigeix que canviïn la seva política de lluita contra la desinformació. Elon Musk ja ha avisat que podria retirar X d’Europa si continuen pressionant-lo. Busca excuses per tancar un negoci en ruïnes. Fa dècades que alguns proposem a les autoritats una solució que no han volgut implantar: que tractin les plataformes com tracten les lleis els editors de diaris de paper i els emissors de ràdio i televisió. I facin que siguin responsables del que difonen. Ja hem explicat moltes vegades que, per un mateix contingut, a un director de diari el poden posar a la presó si ho publica en paper i quedar exonerat si ho fa a X.
En massa ocasions, el periodisme és incapaç de defensar el que és. La seva existència no va néixer amb la llei d’impremta sinó amb el reconeixement del dret dels ciutadans a la informació. I tot dret implica una obligació, fer-se responsable del que es publica, del que es difon o del que es distribueix. És a dir, que X tingui les mateixes responsabilitats davant la llei que té Prensa Ibérica, editora d’EL PERIÓDICO. Aquesta és la millor i més eficaç política contra la desinformació si ara la volen anomenar així. La mentida no ha nascut amb les xarxes, simplement les xarxes n’han abaratit la difusió massiva i han debilitat el filtre de periodisme. Va ser Joe Biden qui la setmana passada va afirmar que havia vist imatges de membres de Hamàs decapitant nens. La mentida més gran que mai ha publicat aquest diari va sortir de la boca d’un president del Govern del Regne d’Espanya. El poder menteix si pot i el periodisme té un mètode per detectar-ho. Si no hi ha periodista, si no hi ha responsable editorial, la mentida es propaga, per les xarxes i pels diaris i les televisions. Aquesta és la diferència i no la tecnologia. La UE ho té fàcil. En lloc de sermonar, sotmeti les plataformes a l’imperi de la llei.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
