El buit després de Nissan

Ens en hem adonat que són molt poques les empreses amb dimensió i recursos per suplir els japonesos, per la qual cosa s’està intentant articular una opció complexa, amb diversos actors, però sense que cap disposi de la capacitat financera i de la força d’arrossegament necessària per a un projecte d’envergadura. Al final, el mig milió de metres quadrats s’acabarà omplint d’activitat industrial o logística, però lluny del que en el seu moment va representar la planta automobilística. Una realitat decebedora ja que la indústria està tornant a Europa i nosaltres, dia a dia, malgastem l’experiència acumulada de treballadors i proveïdors de l’antiga Nissan. Tot això ens porta a dues conclusions. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La utopia del procés va arribar a concentrar totes les energies del Govern català, abandonant les polítiques determinants per al benestar dels ciutadans i el progrés de les empreses. Al seu torn, resulta evident la nostra incapacitat per articular polítiques industrials modernes que, lluny de vells proteccionismes, sàpiguen preservar la producció nacional, tal com passa en països avançats del nostre entorn.

La indústria d’aquesta dimensió que se’n va, ni torna ni se la pot substituir, ja que requereix molts anys i inversions molt costoses; i la competència per atraure inversió ja és global, a diferència del que passava fa 40 anys. Aquests dies també lamentàvem l’incomprensible final de Celsa. Confiem que tot això serveixi per aprendre, però, potser, quan ja n’hàgim après no quedaran indústries per preservar.