NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Granada i el futur de la UE

JUANJO MARTÍN / EFE

Parèntesi de realisme polític a l’Espanya de les investidures virtuals. La Unió Europea, malgrat els seus defectes possiblement l’artefacte polític més modern del moment, celebra una cimera informal de caps d’Estat i de govern a Granada. Conseqüència d’aquesta presidència europea que ha sigut més important en la preparació que en l’execució, coses del narcisisme imperant en el pedrisme. Però la UE, afortunadament, no es governa a força de jugades audaces que generin titulars espectaculars de la premsa amiga. I a Granada tractaran dos assumptes en què es dibuixa el futur del continent i d’això que Tony Judt va anomenar la ‘forma de vida europea’: l’ampliació de la UE i la política d’immigració. En el primer cas, s’assentaran les bases per créixer encara més per l’est malgrat els moviments centrífugs de Polònia, Eslovàquia i Hongria. No som conscients de com ha canviat aquesta dinàmica des del Brexit, allà va quedar demostrat que per molt incòmode que s’estigui dins de la UE el fred exterior és insuportable. De manera que l’amenaça de marxar ha perdut força com a arma negociadora. En el segon cas, el nou pacte mira de conciliar els grans principis amb la miserable realitat. Europa necessita la immigració, però només Alemanya s’atreveix a dir-ho en veu alta. Amb això genera un efecte crida que les maquinàries administratives deixen en dic sec en llocs inhòspits com Lampedusa. L’acord sobre un nou reglament en els casos de crisis humanitàries obre pas a desbloquejar aquesta política comuna. Granada dibuixarà el perímetre de la UE del futur i en quines condicions s’hi podrà accedir.

Espanya té la gran sort d’haver-se integrat plenament a Europa fins al punt de liderar-la en un semestre amb el Govern en funcions. Malgrat la retòrica imperant, la integració europea ha sigut més determinant per a l’esplendor espanyola que la Transició o la Constitució, tot i que hauria sigut impossible sense aquestes. Els grans pilars de l’Estat (moneda, fronteres i defensa) estan avui imbricades amb la UE, on governen conjuntament dos partits (populars i socialistes) que a Espanya ni es parlen entre si i que estúpidament cedeixen tot el protagonisme als que a Brussel·les no pinten res o gairebé res: els postcomunistes, els postfeixistes i els nacionalistes.

Temes:

El drama de la immigració Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris