La demagògia i la gasolina

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

En aquest context, el dia a dia dels administrats és la inflació que penetra a les butxaques de les empreses i dels ciutadans fins a deixar-les buides. Res de millor que entendre com funciona la inflació per lluitar-hi contra. Sara Ledo i Paula Clemente, amb la col·laboració d’Álex R. Fischer  i Rafa Julve, acaben de publicar dos multimèdies en els quals analitzen les causes i les conseqüències de la pujada del preu de la gasolina, auguren que tornarà als dos euros abans de final d’any, i de l’increment de l’oli. Hi influeixen elements de conjuntura internacional i també impositius. Però prenguin nota d’un nou concepte: la inflació climàtica, és a dir, l’impacte en els preus de l’escalfament global. Cada vegada està més clar que l’anunci de l’acceleració de la transició cap a energies amb zero emissions està darrere de l’increment dels preus dels carburants. Lògic, els països que viuen de l’explotació d’aquests recursos naturals busquen la manera de maximitzar els seus ingressos abans que els tallin l’aixeta. Notem, de nou, la falta d’un sistema de governança global que busqui esmorteir aquests impactes negatius d’una decisió imperativa. Alhora, la sequera, com les plagues d’Egipte, cada vegada és menys un fenomen puntual i es converteix en estructural, de manera que determinats productes passen simplement a ser exòtics, que és el que està passant amb l’oli d’oliva. 

Déu vulgui que en plena pujada de gener no tornem a les urnes perquè l’impacte en el resultat pot portar-nos a una nova dosi de populisme d’un signe o un altre, especialment quan cal escoltar coses tan extravagants com la vicepresidenta en funcions, Yolanda Díaz, dient als periodistes que li ha dit al Rei que no és segur que investeixi Pedro Sánchez quan ja sabem que s’estan repartint els ministeris. La pitjor inflació és la de la demagògia.