NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una altra vegada el joc del mocador
zentauroepp50339448 combo nogueras rufian191010224217
Durant la negociació de l’Estatut de Catalunya del 2006 al Congrés dels Diputats, el llavors secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño, va explicar que allò era com el joc del mocador. El PSOE de Zapatero va posar sobre la taula el que estava disposat a transaccionar i va provocar la pugna entre la llavors CiU de Mas i Duran i l’Esquerra de Carod i Puigcercós. El mocador se’l van emportar els convergents amb aquell pacte de matinada a la Moncloa en què es van canviar les retallades de l’Estatut a canvi d’una futura investidura d’Artur Mas, però llavors el que va cobrar per endavant va ser Zapatero. El PSC no es va donar per concernit i, mesos després del referèndum, José Montilla va arribar a la presidència de la Generalitat. Artur Mas mai ha hagut de donar explicacions per aquell episodi que està en la base d’algunes de les coses que passen ara. El que ara és Junts dona per descomptat que representa Catalunya. I a Madrid molts s’ho creuen.
La tasca hercúlia que ara té encarregada el ministre Félix Bolaños és aconseguir que Esquerra i Junts votin simultàniament la investidura de Pedro Sánchez. Els necessita a tots dos. I, a més, també són imprescindibles Bildu i el PNB que estan en precampanya electoral. Aquesta setmana hem vist com Junqueras tractava de donar per aconseguit a l’agost el que Puigdemont diu que ni tan sols ha començat a negociar. Aquesta setmana que comença és el torn de Feijóo però, a partir de dimecres, el ball serà aquest. Puigdemont no vol de cap manera que li passi el que li va passar a Mas, de manera que el cobrament per endavant serà en tot cas una condició necessària. Però, abans fins i tot que solucionar la seva situació personal, la seva prioritat és deixar en evidència Esquerra, aconseguir alguna cosa que Pedro Sánchez els hagi negat en els últims cinc anys. I això estreny exponencialment el camí de la investidura. Aquesta vegada cal aconseguir que agafin el mocador alhora els que són enemics irreconciliables. La veritat és que no m’agradaria estar en la pell del ministre Bolaños.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
