Debat polític Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Abordar l’Espanya plurilingüe

Es necessita una llei de llengües oficials que tanqui la querella sobre aquesta qüestió, reconegui els drets lingüístics de la ciutadania i estableixi les obligacions de totes les administracions

1
Es llegeix en minuts
Abordar l’Espanya plurilingüe

Encara queden moltes setmanes perquè Pedro Sánchez afronti la seva hipotètica investidura. És aviat per saber què pot passar, ja que a priori no sembla fàcil que Junts acabi entrant en una negociació que se cenyeixi a qüestions constitucionalment possibles. Però també és veritat que per a Carles Puigdemont és molt temptador jugar a tenir la clau de la governabilitat d’Espanya durant un temps, a fi de recuperar l’hegemonia dins del separatisme. Fins aleshores el que tindrem són una successió de propostes de cara a la negociació sobre la qual pot valer la pena reflexionar. La primera ha sigut feta per Yolanda Díaz en nom de Sumar sobre l’ús de les llengües cooficials al Congrés. Es tracta d’un antic debat que, si no volem que es converteixi en un front de crítiques més per part de les dretes, en la mesura que es plantegi com una cessió per acontentar els independentistes, s’ha d’afrontar d’una manera global, que no es limiti a la qüestió de l’ús del català/valencià, gallec i basc a la Cambra baixa. Perquè, en efecte, Espanya necessita una llei de llengües oficials, que tanqui la querella sobre aquesta qüestió, i reconegui els drets lingüístics de la ciutadania i estableixi les obligacions de totes les administracions.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Una llei de llengües oficials hauria, d’una banda, de garantir els drets lingüístics de tots els ciutadans, també dels castellanoparlants en les comunitats bilingües. I, de l’altra, implicar el Govern espanyol i l’administració general de l’Estat en la defensa i promoció de totes les llengües, tant dins com fora d’Espanya (principalment a la UE). Es tractaria que l’Estat fos realment plurilingüe (en impresos, documents, rètols, comunicacions, també al Congrés i Senat, etc.), a fi de ser escrupolosos amb els drets lingüístics de la ciutadania, mentre es garanteix el respecte al bilingüisme en les comunitats on, com a Catalunya, el nacionalisme ha imposat un règim d’exclusió del castellà en l’ensenyament, l’Administració i els serveis públics.