¿Fins on la regulació?

La regulació és indispensable per a tota activitat econòmica i no ha d’interpretar-se com un fre al desenvolupament sinó, per contra, com a mostra d’una civilitat compartida que acaba beneficiant-nos a tots. Així, alguna cosa no va bé quan es multipliquen les pràctiques que se sustenten en la falta d’una legislació expressa; una disfunció que pot resultar de tres dinàmiques. D’una banda, d’un marc regulatori que, en ocasions, entorpeix el dinamisme, al protegir en excés el col·lectiu subjecte a regulació. En la nostra economia, encara trobem múltiples sectors que es desenvolupen aliens a la lliure competència; àmbits d’activitat copats per uns actors arrelats, capaços d’influir en el poder legislatiu per al manteniment dels seus propis privilegis, de manera que dificulten l’entrada de nous competidors.

Notícies relacionades

¿Quins escenaris obre la sentència europea sobre les VTC a Barcelona?

Illa, malgrat Sánchez

De l’altra, d’un discurs dominant que porta a enaltir de manera desmesurada el fet d’emprendre. Unes idees inconsistents, ja que són molt poques les persones amb capacitat natural d’innovar i assumir risc. La immensa majoria de la ciutadania aspira a un lloc de treball decent; és a dir, estable i de prou remuneració. I, finalment, que moltes persones es veuen forçades a enginyar-se-les per si soles en el que sigui, perquè no poden accedir a aquesta ocupació digna. Sona molt bé dir-los emprenedors, però, en realitat, se situen al costat dels perdedors en la nostra fracturada societat. 

D'aquesta manera, hem d’aspirar a combinar una regulació que garanteixi el bon funcionament dels mercats, amb un nou contracte social capaç d’oferir una feina decent a tots els ciutadans. Mentre això no arribi, continuarem veient coses molt sorprenents. I va per llarg.