NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’estratègia de Junts i els vots d’anada i tornada
Junqueras, Puigdemont y Turull,ayer, en el Palau de la Generalitat
Carlota Camps i Xabier Barrena han avançat a EL PERIODICO, la celebració d’una primera reunió de Jordi Turull i Marta Rovira per mirar de fixar una posició comuna de l’independentisme davant les negociacions per a la possible investidura de Pedro Sánchez. No és, com pogués semblar als ulls de Madrid, una tàctica dilatòria. L’última paraula la tindrà Carles Puigdemont. Les seves demandes són maximalistes des del punt de vista del PSOE. L’aministia no és possible amb aquest nom (i segons com ni tan sols l’indult previ com ha explicat Ángeles Vázquez) i l’autodeterminació és una cosa que, en tot cas, no pot donar un Govern sinó un Estat. Però Puigdemont vol, sobretot, distingir-se del que ha fet Esquerra des de la moció de censura del 2018. Per això, el primer pas que ha encarregat a Junts és obrir una ronda de contactes amb partits i entitats independentistes per fixar una posició comuna, es tracta de situar la decisió en clau de país, de manera que el desgast no sigui només per al seu partit, de cara a una futura repetició electoral o a les següents eleccions catalanes. Tal com està plantejant les coses Puigdemont, això no va que Sánchez vagi un dia a TV3 i digui, com va fer Aznar, que parla català en la intimitat. Per cert, ho va fer quatre setmanes després que els seus seguidors cridessin allò de «Pujol, nan, parla castellà».
Algunes veus plantegen que la conjuntura de la investidura podria portar la cosa catalana a la casella de sortida del 2017 quan el llavors president de la Generalitat pretenia utilitzar la palanca de l’1-O com a base d’una negociació amb la resta d’Espanya. No seria una mala idea sempre que es tinguessin clares algunes coses. Catalunya no és Junts, malgrat que ho pensin alguns dels seus militants i votants a més de bona part de la premsa de Madrid. Espanya no és el PSOE i una solució no ho serà de veritat si no hi participa el PP. I algun moviment discret ha fet en les setmanes prèvies al 23J. La realitat és molt més complexa. Una dada que ha elaborat Miguel Ángel Rodríguez: aproximadament el 10% dels votants del PSC al Congrés de diumenge passat, van elegir senadors d’Esquerra o de Junts. Unes 120.000 persones van practicar el vot dual entre el socialisme i l’independentisme. Una dada que Pedro Sánchez ha de retenir a la seva retina perquè pot perdre’ls en una hipotètica repetició segons el que faci. Però que tampoc poden oblidar Turull i Rovira perquè són potencials votants d’Illa a Catalunya segons el que facin ara amb la investidura. Sense aquesta gent no s’entén la complexitat de la situació catalana que requereix molta política i no només que un diari s’aixequi un dilluns ordenant que els partits pactin el que li convé. Estaria molt bé que la conjuntura establís les bases d’una nova època en la política catalana, però des del realisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Carles Puigdemont Jordi Turull PSOE ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pedro Sánchez Junts per Catalunya
