Operació fracàs

És veritat que el candidat del PP ha guanyat les eleccions generals del 23J, però Sánchez ha escrit una altra pàgina del seu ‘Manual de resistència’: no només ha vençut les enquestes adverses, incloses les de la mateixa nit electoral, sinó que ha sumat més escons (+2), més percentatge (+3,7%) i més vots (gairebé un milió) que en les anteriors eleccions del 10-N del 2019. El resultat és simple: la renovada coalició d’esquerres (PSOE i Sumar) resisteix i Núñez Feijóo no suma amb Vox els diputats que calen per a la investidura: majoria absoluta en la primera votació (176 vots) i una majoria simple en la segona votació.

És veritat també que Núñez Feijóo ha sumat més diputats (+47), més percentatge (+12,2%) i més vots (més de tres milions) que en els comicis del 2019, però no ha arribat a la majoria àmplia que li donaven les enquestes per presentar-se a la investidura i reclamar l’abstenció socialista per no dependre dels vots de l’extrema dreta. El líder del PP ha aconseguit el ple dels vots de Cs i ha recuperat vot útil de Vox (cedeix 19 escons), però no disposa d’aliats parlamentaris per aconseguir la investidura. Aquest dèficit és el resultat de l’operació fracàs per fer caure el sanchisme. Era una aposta lligada a una condició ‘sine qua non’: aconseguir una clara distància amb el PSOE de Pedro Sánchez i sumar majoria absoluta amb Vox. El pas següent: reclamar als barons socialistes (i a l’expresident González) que posessin en marxa l’operació per fer caure Sánchez i buscar l’abstenció d’Estat del PSOE.

Paradoxalment, la resiliència del sanchisme té en el factor Catalunya un dels seus pilars electorals. La política d’apaivagament del president Sánchez ha sigut avalada per l’electorat català. El PSC de Salvador Illa no només torna a encadenar un altre triomf electoral: suma set diputats, avança percentualment un 13,99% i obté més vots (1.213.006) que els aconseguits per ERC, JxCat i la CUP (954.311). El bloc independentista és superat per un partit que es reclama del catalanisme federalista i s’inscriu en l’esquerra socialdemòcrata. La segona posició aconseguida per Sumar-ECP (14%) amplifica encara més el pes de l’esquerra federalista catalana (48,5%).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Sánchez ha resintonitzat Catalunya amb l’Espanya plural, una constant des de la transició política que es va trencar en la dècada prodigiosa del procés i que va estar a punt de naufragar amb els fets del setembre i l’octubre del 2017. Com va escriure magistralment Antoni Puigverd, quan els extrems, tant a Madrid com a Barcelona, tensen la corda de la convivència, el poble de Catalunya demana al PSC que faci «alhora de ròtula i d’airbag». Ja seria hora que el Madrid polític i mediàtic prengués bona nota del vot dels ciutadans de Catalunya i secundés la via del diàleg, la negociació i el pacte per preservar un espai compartit de civilitat en aquesta nació de nacions que és Espanya.

Des d’aquesta òptica, també els resultats del 23J al País Basc mostren que el socialisme continua sent ròtula i airbag en aquell territori. Quan el PP ha utilitzat i abusat electoralment de les víctimes del terrorisme i de l’espantall d’ETA, el PSE ha sigut primera força al País Basc i ha empatat en escons amb el PNB i EH Bildu. L’assignatura pendent del PP continua sent la seva capacitat per integrar la pluralitat de l’anomenada Espanya perifèrica que s’ha negat a donar-li una majoria àmplia perquè temia que, en cas de governar amb la crossa de l’extrema dreta de Vox, deixés de «protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions», que proclama el preàmbul de la Constitució del 1978.