L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿El canvi climàtic us la sua?
L’emergència planetària no figura ni en la lletra petita de la campanya
Penso en els pobres corredors del Tour, que ara mateix pedalen entre les vinyes del Beaujolais, suant la cansalada, arrencant encenalls de resistència a l’esgotament abans de la pujadeta del port de la Croix Montmain o algun altre pendent de l’infern. «‘Hace falta valor, ven a la escuela de calor’». De la mateixa forma, xipollejant en una sopa volcànica, els electors ja hem remuntat el Tourmalet de la campanya, a força de paciència i cames. Dies abrusadors en tots els sentits.
Entretots
Un ja assumeix d’ofici que l’estiu és l’estació de la solellada, la somnolència, la síndria, la set i la suor, i les migdiades a l’ombra, però els últims anys, del 2015 cap aquí, la xafogor s’ha convertit en un flagell. Segons un grup de científics nord-americans, la setmana passada, el 6 de juliol en concret, el planeta va superar una temperatura global mitjana de 17,23 graus centígrads, amb la qual cosa va pujar al podi com el dia més calorós de la història, almenys des del primer registre, el 1979. Ja està servit al plat l’escalfament global, el canvi climàtic que alguns s’obstinen a menystenir.
A tot això, es va desplegar de seguida a la Puerta de Alcalá l’enorme anunci que havia penjat Greenpeace amb el lema ‘¿El canvi climàtic us la sua?’, locució verbal malsonant que, per cert, ja té lloc al diccionari de la RAE. A la pancarta, de 14 metres de longitud, apareixien els quatre líders en disputa transpirant com pollastres giròvags al rostidor. I Pablo Iglesias, que sempre està cabrejat, amb les celles arrufades esculpides amb cisell, s’ha empipat molt, aquest cop perquè l’organització verda ha ficat els quatre candidats al mateix sac negacionista.
L’estiu de les lones
És cert que a uns el clima se’ls refot més que a d’altres però, a poc que et fixessis en la imatge, Sánchez i Yolanda Díaz tenien l’expressió avinagrada, mentre que Abascal i Feijóo somreien a càmera, com si el merder no fos cosa seva. La canícula que ens ocupa també passarà a la història com l’estiu de les lones, ja que n’hi ha hagut un munt; en plena era de la hiperconnectivitat, tornem al de sempre, a la lona de tota la vida, si bé es podria esperar que almenys la de Greenpeace estigués fabricada amb material biodegradable.
En la lluita electoral del fang, qüestions capitals com la vivenda i l’emergència climàtica ni tan sols figuren en la lletra petita, però no està de més llegir el prospecte de cada purgant. El govern balear, per exemple, ja ha suprimit la Conselleria de Medi Ambient, i Vox no ha parat a Múrcia intentant derogar la llei del Mar Menor aprovada el juliol del 2020.
El tema és gravíssim. Mentrestant, continuem reciclant ampolletes de plàstic a l’espera de les trompetes que anunciaran el foc.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
