Un balcó a Rússia

L’Aliança es va fixar frenar la possible expansió russa cap a Europa durant la confrontació bipolar. Era l’exèrcit lliure d’occident contra l’ambició comunista. Un cop desterrat el comunisme molts van arribar a pensar que l’OTAN no era necessària. L’Aliança va passar per dècades de davallada, però amb l’ambició de Putin de recuperar l’imperi, quan va començar la guerra es va posar les piles. Si el 2014 només tres països aliats dedicaven el 2% del seu producte interior a defensa, ara en són 11 i tots els països, inclosa Espanya, un dels que menys contribueix, han augmentat enormement els pressupostos.

Aquesta serà a més la primera cimera a la qual Finlàndia assisteixi com a membre, després de més de 70 anys de neutralitat. És probable que sigui també la cimera en la qual Suècia vegi per fi la porta oberta, un cop suavitzades les diferències amb el president turc Erdogan.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Una mica mes difícil ho tindrà Ucraïna; la idea és que mentre duri la guerra no s’hi uneixi. El seu president Zelenski ja va anunciar que no vindria a aquesta cimera d’observador, però tot i que és molt complicat acceptar-los ara, el compromís avança, fins i tot embrutant la guerra i rebent de part dels EUA bombes de raïm, munició prohibida per convencions internacionals que tot i que utilitza l’exèrcit rus, per la seva indiscriminada acció sobre civils no l’haurien de proveir els països que defensen un món de llibertats i drets.

Tot això traurà en un balcó que mira a Rússia i que ve a confirmar al president Putin el que l’amotinat Prigojin li va recriminar sobre l’error d’una guerra que volia frenar l’expansió de l’OTAN i que només ha aconseguit reforçar-la, com mai.