L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Caixa 198, cripta dreta, primer pis
Sobre les primeres identificacions a la Vall de Cuelgamuros
Quina ràbia, no conservo el telèfon ni el correu electrònic de Fausto Canales Bermejo. No dono amb les seves dades per més que fullejo llibretes antigues, però des d’aquí, des d’aquest núvol passatger, m’agradaria enviar-li una abraçada en silenci, perquè a la fi ha aconseguit localitzar les restes del seu pare, Valerico Canales, jornaler, una de les primeres quatre víctimes en ser identificades genèticament després de l’inici dels treballs d’exhumació en l’antic Valle de los Caídos (que estrany es fa escriure Cuelgamuros).
Les altres tres són Emilio Caro, Flora Labajos i Román González, tots ells naturals de Pajares d’Adaja (Àvila), com Valerico, i afusellats a l’inici de la Guerra Civil. Els cossos, el que en resta, estaven ficats a la caixa número 198, cripta dreta, nivell 1.
Entretots
A la matinada del 20 d’agost de 1936, un grup de falangistes va irrompre a casa de Valerico. El van lligar de mans amb tires d’espart, de les quals s’utilitzaven per lligar els feixos quan es feia la sega a mà, i se’l van emportar a punta de pistola. Van procedir d’idèntica manera a les llars d’uns altres sis veïns de Pajares, tots ells afiliats a UGT o bé simpatitzants de la República. Els van afusellar en una cuneta i després van llançar els seus cossos a un pou sec en el terme d’Aldeaseca.
El març de 1959, el clot va ser exhumat i els ossos traslladats als columbaris del Valle de los Caídos per ordre del governador civil d’Àvila, sense informar els parents ni obtenir el seu consentiment. Són 133 les famílies que han sol·licitat recuperar els seus morts.
Justícia i reparació
Fausto Canales, que ja ha complert els 90 anys, es va jubilar el 2003 i, des d’aleshores, ha dedicat cada segon del seu temps a consumar el seu objectiu, apel·lant a totes les instàncies amb l’obstinació incansable d’un xerrac. Vaig tenir la sort d’entrevistar-lo poc després per a aquest diari, durant una llarga conversa telefònica en què s’advertia una veu fatigada però granítica en el seu afany d’exigir justícia. En la seva perseverança, observant fotos històriques de la construcció del Valle de los Caídos, es va fixar en una caixa negra, la 198, i en la inscripció ‘Aldeaseca’, la pista que li va permetre lligar caps.
Han hagut de passar 87 anys.
Notícies relacionadesEls Canales i les altres famílies de Pajares tenen previst sepultar els seus propparents el 20 d’agost al costat d’un monòlit on ja s’han esculpit uns versos de Gabriel Celaya contra l’oblit: «Viajero que en mi tumba por azar te has detenido / anota mi nombre y mi apellido / anota mi ciudad; di a mis amigos / que aquí estoy enterrado, pues me extraña / que si lo saben, ninguno haya venido».
Mal que els pesi als que pretenen derogar la memòria històrica, la veritat sempre busca la llum del sol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
