Rebel·lió del carrer

Notícies relacionades

Macron aposta per blindats policials i limitacions a les xarxes socials per frenar els disturbis en la ‘banlieue’

Illa, malgrat Sánchez

Després de la reforma de les pensions fa tot just dos mesos, la política va tornar a la normalitat. Llavors va ser una llei del Govern, ara en canvi la revolta no respon directament a la seva política sinó a les carències d’una societat profundament dividida entre els que es consideren ciutadans i els exclosos. La República Francesa té enormes forats negres, zones a la perifèria de totes les ciutats on es viu en l’abisme. Són guetos on es concentren les pitjors escoles, la penúria econòmica, la precarietat laboral i l’exclusió. En bona part d’aquests barris viuen les segones i terceres generacions descendents d’immigrants que van venir de les colònies. El detonant perquè es revelessin va ser la mort d’un d’ells, el Nahel, de 17 anys, en un control de trànsit. Només l’any passat la policia va matar 22 persones de manera similar. Sembla difícil d’entendre, però en aquests barris els gendarmes tenen por, com també en tenen els que han de parar en els seus controls. El temor que tenen els negres a la policia als EUA el tenen els musulmans als gendarmes francesos.

La revolta apel·la a l’exclusió històrica. No hi ha líders amb qui intentar una negociació, i Emmanuel Macron a més té el problema que viu entre extrems radicals, que necessiten treure partit d’aquesta revolta. Efectes de la polarització. Si l’extrema esquerra l’acusa de no acabar amb la pobresa, la dreta radical el commina a imposar la llei i l’ordre, limitant l’entrada de migrants, malgrat que el Nahel era un ciutadà nascut a França. Però la confusió val perquè mentre duri la violència el discurs xenòfob de l’extrema dreta de Marine Le Pen guanya.