Sánchez presideix la UE al moment oportú

Des d’avui, Pedro Sánchez presideix el Consell de la UE en nom d’Espanya, serà la cinquena ocasió. Des de l’ingrés a la UE, només Mariano Rajoy no l’ha presidit, així va poder dissimular més bé la seva malaptesa amb els idiomes. La coincidència de l’inici de la presidència amb la posada en marxa de la campanya electoral només set dies després augurava un mandat poc lluït i accidentat. Però una estrella ha tornat a brillar en l’horitzó de Sánchez. El fallit cop contra Putin, d’una naturalesa que encara no coneixem, ha tornat protagonisme a la UE, que en la cimera d’ahir ja va intensificar el suport a Ucraïna. Atent a qualsevol oportunitat per brillar, Sánchez obre avui la presidència visitant Zelenski i deixant clar que la pau passa per la proposta d’Ucraïna més que per la de la Xina. ¿I si arriba la pau durant aquest semestre? Doncs seria la cirereta. En el ‘sanchisme’, com en el ‘felipisme’, el president rep més aplaudiments fora que dins, una circumstància que el reforça en la seva obstinació que els poders econòmics el sotgen des dels mitjans sense tenir en compte com la seva aposta per uns mitjans en detriment dels altres li ha restat potencials suports. Sigui com sigui, a la Moncloa alguns tafurs ja busquen data al novembre per a una hipotètica repetició electoral en plena resolució de la guerra. No perden oportunitat. Tot i que la línia que els separa de l’oportunisme és cada dia més fina.