Apunt

El món s’acaba el dijous

1
Es llegeix en minuts
El món s’acaba el dijous

No es preocupin pel títol. No estic en pla apocalíptic. Només aspiro a reflectir un fenomen que s’està imposant a les empreses. Divendres s’està convertint en un dia semilaboral. Per a alguns perquè a la seva empresa els insten a posar-se l’uniforme ‘casual’, per a d’altres perquè es rebaixa la intensitat de la feina, el cert és que el dijous ha passat a ser una espècie d’últim dia de la setmana a tot gas i sol concentrar presentacions i activitats que, en altres èpoques, estaven més repartides.

D’aquesta manera, el divendres sembla funcionar més al ralentí. I més des que els consells de ministres, que abans eren aquest últim dia feiner de la setmana, se celebren els dimarts amb aquest Govern. Si guanya les eleccions l’actual Executiu, pot ser que ho mantingui, o no. I si s’imposa el PP, sigui en solitari o amb el suport de Vox, potser aposta per canviar les coses en la seva estratègia de «derogar el sanchisme». Ja ho veurem.

Notícies relacionades

No sé si, al final, aquestes pràctiques suposen posar en marxa la setmana laboral de quatre dies de manera improvisada o per la via d’uns fets consumats. La veritat és que la convocatòria d’ajudes feta pel Ministeri d’Indústria per fomentar aquesta reducció de la jornada laboral no ha funcionat gaire. Com va avançar fa uns dies EL PERIÓDICO, només 41 empreses que ocupen 503 treballadors van demanar les ajudes. De 10 milions previstos a penes s’utilitzarà el 28%.

En canvi, mitjançant el costum, aquesta distribució de la feina es va imposant. No a totes les empreses, però sí en algunes. Per això, per a alguns ha calat la sensació que el divendres ja és com un preludi del cap de setmana. ¿Que potser ens dirigim cap a la setmana laboral de quatre dies o quatre dies i mig per la via de dret consuetudinari? De 1.826 hores anuals (40 de setmanals) no es pot passar segons les normes laborals actuals. Però els temps canvien i, amb les inversions adequades, es pot produir més en menys hores que fa un segle o 50 anys, quan els dissabtes eren laborables. ¿Calarà la idea?