NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A propòsit (electoral) dels condemnats
El dolor de qualsevol víctima és personal i intransferible. Ningú té dret a apropiar-se’n ni políticament, ni socialment ni ideològicament. La justícia estableix la compensació que correspon a les víctimes de qualsevol delicte, però no les obliga a sentir-se pagades. Però sí que salda els comptes dels condemnats amb la societat. A la Moncloa estan convençuts que el malestar de les víctimes d’ETA amb la presència de set condemnats per assassinat en les llistes de Bildu, aleshores soci d’investidura de Sánchez, els van costar alguns dels vots que els van faltar per guanyar les eleccions. Ara a Génova, els estrategs del PP temen que el pacte amb Vox a València els passi factura perquè el cap de files dels d’Abascal, Carlos Flores, va ser condemnat l’any 2002 per l’equivalent al que avui coneixem com a violència de gènere contra la seva exdona.
Totes les víctimes mereixen el mateix respecte i tots els condemnats, el mateix tracte. Però els partits constitucionalistes semblen oblidar que, segons la Carta Magna, l’objectiu del sistema penal espanyol és la reinserció dels delinqüents, no la venjança de les víctimes, que tenen tot el dret a anhelar-la en el seu fur intern. Cuca Gamarra, que va dir el que va dir pels condemnats de Bildu, podria ara tancar els ulls i pensar en l’exdona de Flores quan el vegi assegut al costat seu al Congrés. Igual que Pilar Alegría podria pensar uns minuts en Consuelo Ordóñez quan parla del pacte a València. Els condemnats tenen el dret a presentar-se a les eleccions quan han complert la condemna. I els electors, a descartar el vot a una opció política que els porta a les seves llistes. El que no és acceptable és llançar-se a la cara uns condemnats contra els altres donant un valor diferent a les víctimes en funció del delicte. Certament, Bildu posa qui posa a les llistes perquè va fer el que va fer, igual que Vox. I això podria ser el punt censurable, però no el fet de ser condemnat, que és plenament constitucional.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
