L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La fenomenologia d’estendre la bugada
Una plàcida tarda de dissabte, que ja flota en l’èter del passat, es va desencadenar a casa una baralla a tomb de la bugada, mentre sonava a la tele, de fons, la veu en ‘off’ d’un documental sobre els tèrmits al nord d’Austràlia. El meu exmarit estava estenent la roba, inclosos els seus pantalons, com qui llança una tovallola humida contra les cordes del ring, de manera que la soga hauria quedat gravada als camals una vegada secs els texans. Em va sacsejar immediatament un ‘poltergeist’ maternal i vaig acudir al rescat, ensenyant-li a penjar-los per la cinturilla, com m’havien ensenyat a mi. Ell va deixar anar un petit sarcasme.
—La meva exnòvia els estenia de cap per avall.
—Doncs sembla que no vas aprendre la lliçó —vaig replicar, pensant en els milions d’«ex» dels dos sexes que poblen la Terra. És igual cintura que vora; la qüestió és dissimular la marca de les pinces.
—Manies. Manies de dones.
La vam tenir grossa.
Entretots
Aigüera a vessar
¡Ah, el calvari de les rutines domèstiques! Una investigació de la Universitat de Cambridge, a càrrec dels professors Tom McClelland i Paulina Sliwa i publicada per la revista ‘Philosophy and Phenomenological Research’, diu ara que, a part dels consdierants econòmics, el repartiment desigual de les tasques domèstiques es deu també a processos neuronals diferents. Dit en plata fina: davant una aigüera a vessar de plats bruts, els homes només veuen això, plats bruts; en canvi, nosaltres hi veiem doble, la vaixella i l’acció immediata de posar-se a rentar-los. Als senyors els fallaria el clic, l’estrebada mental d’arremangar-se. Segons l’estudi, aquesta disparitat col·loca les dones davant un atzucac: o més càrrega de treball o més llast cognitiu, de desgast psicològic. És qüestió, afegeixen, de patrons adquirits.
Notícies relacionadesVaja... No sé si per a aquest viatge feia falta recórrer a la fenomenologia i regirar a les alforges de Husserl i Heidegger. A Espanya, només el 14,9% dels homes espanyols assumeixen la major part de les tasques domèstiques, davant el 45,9% de les dones, a causa de la diferent programació. A les taules de la infància, ¿qui s’aixecava a buscar el pa o la forquilla que faltaven? La iaia, la mare, la germana. I encara som aquí, fent de brúixola per trobar el camí del mig.
El problema amb les tasques domèstiques rau en el fet que no són un fi en si mateixes, que no tendeixen cap a la creació d’una cosa perdurable. Són tèrmits que perpetuen el present. La pols sempre torna als seus furs. En qualsevol cas, el meu ex hauria baixat avui a buscar el pa amb el senyal de l’estenedor als pantalons, sense cap problema. ‘Be water, my friend’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
