Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Més enllà de la guerra
La invasió russa ha posat el món davant el mirall. Emergeix de nou distància entre Occident i el món. Però a diferència de la Guerra Freda, ha posat sobre la taula contrastos entre els Estats Units i Europa
Les cancelleries d’Occident semblen estar d’acord: amb Ucraïna fins a la victòria. Però amb matisos. El que per a uns, a Washington, significa suport estratègic militar de defensa i ocasionalment d’atac, per a d’altres, especialment a l’Europa de l’est, significa una entrada amb glamur d’alfombra vermella a l’OTAN, sense esperar que callin les armes. El dilema, per ara, no divideix els partidaris de congelar el conflicte i buscar vies de negociació. Tot sembla preparat per a la contraofensiva d’Ucraïna, el que no sabem és si serà tan contundent com la insistència a anunciar-la i sobretot, quina resposta pot provocar de l’enemic rus.
El que sabem en canvi és que la guerra ha posat el món davant el mirall. Emergeix de nou distància entre Occident i el món. Però a diferència de la Guerra Freda, ara també ha posat sobre la taula contrastos entre els Estats Units i Europa a l’hora de pensar si cal defensar Ucraïna amb alguna cosa més que armes no només durant el conflicte, sinó també quan acabi. El president Zelenski ha demanat que l’horitzó d’entrada a l’OTAN s’aclareixi en un mes, en la cimera anual que se celebrarà a Vílnius. Els assessors del president Biden han donat llum verda a l’enviament d’avions F-16, però la seva prioritat és al front xinès i l’OTAN està tancada a noves aventures.
Fa temps que l’Atlàntic ha deixat de ser el principal eix estratègic americà per traslladar-se al Pacífic. Trump va anunciar que Europa havia de començar a defensar-se per si mateixa, però en un continent on la cultura de les armes no té majories quan no hi ha conflicte, augmentar pressupostos de defensa en temps d’estrès fiscal sembla una tasca impossible. El cert és que per a Europa el mirall d’aquesta guerra obliga a pensar el futur de manera diferent. L’ascens de l’extrema dreta aguditza la possibilitat de ruptura, el conflicte amb Rússia augmenta l’amenaça. La defensa d’Ucraïna ens torna a la necessitat de pensar el projecte comú més enllà de la guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
