Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els diners dels catalans
Laura Borràs s’embutxacarà mig milió d’euros en els pròxims quatre anys per haver exercit de presidenta del Parlament
Havia d’arribar. La Junta Electoral Central ha retirat l’escó a Laura Borràs, com temps enrere ja va fer amb l’expresident Quim Torra i recentment amb el cupaire Pau Juvillà per inhabilitació sobrevinguda. Al deixar de ser diputada, Borràs perd automàticament la seva condició de presidenta del Parlament, de la que havia sigut apartada, que no cessada, perquè ni Junts ni tampoc ERC van voler fer aquest pas, que hagués sigut el lògic en un país democràtic després de la seva condemna per corrupció. D’acord amb el molt que guanya qui dirigeix la cambra catalana es diria que és un càrrec imprescindible. No obstant, els independentistes no han tingut cap pressa en elegir mentrestant una altra persona. A Catalunya la vara de mesurar és diferent si afecta polítics nacionalistes, de la mateixa manera que tampoc hi ha gaire enrenou pels privilegis dels alts càrrecs.
Entretots
155.570 euros
Notícies relacionadesUn dels arguments més poderosos per rebutjar el separatisme és com de malament que aquí es gestionen moltes coses i quines són a l’hora de la veritat les autèntiques prioritats. Borràs s’embutxacarà mig milió d’euros en els pròxims quatre anys per haver exercit de presidenta, i quan en compleixi 65 percebrà el 60% del sou de manera vitalícia, que ara serien 93.342 euros anuals (el sou del segon càrrec institucional de la Generalitat és de 155.570 euros). En cas de mort, aquesta pensió passaria a la seva parella i fins i tot als seus fills, si n’hi hagués. Per la seva banda, Pere Aragonès és el president autonòmic que més cobra d’Espanya, un 36% per sobre de Pedro Sánchez, que guanya només 84.845 euros. Provin de trobar un lloc on es pagui tan bé a la cúria governamental. ¡Que bé viuen els oprimidets!
En aquest tipus de coses se’n van els diners dels catalans, en lloc, per exemple, de climatitzar els centres escolars, dels quals únicament es podran condicionar per suportar les calors un míser 4% de les 2.500 escoles que hi ha. Només hi ha pressupost per a 100, ha reconegut el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. El 2011 va desaparèixer la sisena hora a primària per les retallades de la Generalitat, i aquí seguim.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
