Màgic Alonso, per Josep Pedrerol

L’interès per la Fórmula 1 està superant el futbol, qui ho havia de dir, sobretot entre els més joves. I gran part de culpa és d’Alonso, un autèntic expert en màrqueting. És notícia quan guanya, quan perd i quan empata. Qualsevol millora al cotxe es converteix en un esdeveniment. El seu tuit o el seu vídeo amb música es fa viral a l’instant. Abans va ser ‘El Pla’, ara no parem amb la ‘33’, que no ha arribat a Bakú, però s’hi arribarà més aviat que tard per a goig total dels ‘alonsistes’. Perquè Fernando té un carisma brutal. Les seves ganes de guanyar es contagien i el converteixen en algú a qui imitar i admirar. És màgia. I després hi ha el producte, que es cuida de meravella. Les agències envien a les televisions imatges impactants de la carrera, el so del motor, els avançaments salvatges, les cares, els accidents, les enganxades, el més espectacular.

Tot el que ens serveix per ficar-nos de ple en la tensió de la competició. A més, entre Grans Premis hi ha entrevistes i actes publicitaris que es tradueixen en declaracions constants perquè la gent continuï parlant de la Fórmula 1. I funciona de meravella, ¿no?

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Que fàcil que seria que el futbol imités en alguna cosa la F-1. ¿Per què no s’emet el so del VAR? ¿Per què ens oculten els diàlegs dels àrbitres? Tant obscurantisme només alimenta la sospita sobre el col·lectiu arbitral. ¿Per què tant silenci? L’altre dia, a la lliga francesa un àrbitre sortia a aclarir una acció polèmica al final del partit. I ho feia comentant les imatges. ¿Per què no es fa a Espanya? El futbol ha perdut la visió de l’espectacle. Els responsables s’han d’adaptar als nous temps. No val amb noranta minuts de partit. Cal abaixar el preu de plataformes com Movistar, que costen més de 100 euros al mes (¿quantes famílies poden pagar-ho?).

Cal vendre entrades a cinc euros als nanos als estadis perquè s’hi aficionin. I muntar xous o breus concerts abans dels enfrontaments o en el descans. Decorar l’esdeveniment principal. Ah, molt important, que els futbolistes recuperin la proximitat amb els aficionats. Fer entrenaments de portes obertes i zones mixtes amb la premsa hi ajudaria. Cal espavilar-se. Cal innovar. Cal treure’s les pors de sobre. Qui no arrisca no guanya. Una frase que s’hauria de tatuar el món del futbol.