El canvi climàtic i el futur dels cotxes

Als països rics l’imaginari dominant sobre el transport és «una família, un cotxe» (o fins i tot dos o tres cotxes); aquest imaginari s’ha estès també en altres llocs del món.

Actualment hi ha pocs dubtes sobre que el model tradicional basat a cremar massivament derivats del petroli ha de canviar a causa de l’emergència climàtica i que ho ha de fer ràpidament. El transport privat és el principal demandant de petroli i un contribuïdor molt important a les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

No obstant, molts veuen la progressiva desaparició dels cotxes actuals com un canvi purament tecnològic cap als cotxes elèctrics sense haver de replantejar el model de mobilitat. Això és un greu error per moltes raons.

El cotxe privat és una alternativa extremadament ineficient en termes energètics i més en el cas dels cotxes elèctrics, que en general són molt més pesats que els cotxes tradicionals sobretot pel pes de les bateries. Per moure una o unes quantes persones s’ha de moure una estructura que pot pesar una tona i mitja, i fins i tot més.

La transició a una electricitat cent per cent renovable no és res fàcil ni absent de conflictes (¡com bé sabem a Catalunya!) i si persistim en el model del cotxe privat la rapidesa amb què podem fer la transició serà menor, ja que a la demanda elèctrica per altres usos s’haurà d’afegir la demanda elèctrica per alimentar el parc automobilístic. El resultat seran més emissions en el període de transició i la dependència de més infraestructures energètiques.

Cal afegir que el desplegament de les energies renovables i el seu emmagatzematge en bateries és molt dependent de determinats minerals escassos com el liti, el cobalt o algunes de les anomenades «terres rares». Ja fa anys que informes d’institucions com l’Agència Internacional de l’Energia i el Banc Mundial alarmen sobre la dependència dels que s’han anomenat «minerals crítics», amb una demanda que es multiplicarà en les pròximes dècades. L’extracció d’aquests minerals genera molts impactes ambientals i conflictes tot i que no els veiem perquè normalment tenen lloc lluny de les zones riques. El canvi climàtic no és l’únic problema ambiental. A més, la mineria d’aquests materials i el seu transport no s’alimenta per descomptat del sol i l’aire sinó de combustibles fòssils i també contribueix a emetre CO₂.

Moltes persones associen la ciutat sostenible del futur amb una ciutat plena de cotxes elèctrics. No obstant, l’alternativa al model actual és la reducció radical de l’ús dels cotxes (elèctrics, això sí) i la potenciació del transport públic (molt més eficient energèticament) i dels desplaçaments a peu i amb bicicleta (que només requereixen l’energia que obtenim dels aliments).

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En comparació amb els cotxes actuals, els cotxes elèctrics no generen directament CO₂ i provoquen molta menys contaminació local que afecta la nostra salut (tot i que també emeten partícules per desgast dels frens i pneumàtics i aixequen partícules dipositades a terra). Això són millores evidents, però les externalitats negatives de la mobilitat amb cotxe a les ciutats van molt més enllà: accidents i ocupació massiva de l’espai públic en detriment de l’espai disponible per passejar, conviure o jugar.

¿Un futur de cotxes elèctrics? Sí, però sobretot un futur amb molts menys cotxes. És necessari fer polítiques valentes per construir nous models de mobilitat com estan fent moltes ciutats punteres.