NEWSLETTER

Sánchez, ¿europeista?

1
Es llegeix en minuts
Sánchez, ¿europeista?

Esperonat per la campanya electoral, Pedro Sánchez està desbloquejant al Congrés algunes lleis que estaven obstruïdes per les desavinences entre els socis de la coalició o per la falta de suports entre la majoria de la investidura. L’estrella del moment és la llei de vivenda adornada aquest dimecres amb fons europeus i que, com explica Agustí Sala, no faran altra cosa que posar remei a una injustificable distància respecte a Europa pel que fa als pisos de lloguer social. Menys estrident és una altra llei que, segons avança Rosa Sánchez, també sortirà del calaix aquest dijous: la de mecenatge. Una altra assignatura pendent per acostar-nos a Europa i que, com vam explicar fa mesos en un dossier, tindrà impacte positiu en l’activitat cultural i social sense ànim de lucre. I fomentarà el patrocini d’empreses a través d’una desgravació fiscal més generosa en l’impost de societats però també de les donacions de particulars amb bonificacions en l’IRPF.

Aquest final de mandat podria servir per consolidar Pedro Sánchez com el president més europeista d’Espanya des de Felipe González. Aznar va virar cap a l’atlantisme, Zapatero no va agafar una bona època a la UE i va mirar molt a Veneçuela i Rajoy ni hi va ser ni se l’esperava. Les circumstàncies han fet que Sánchez, que té la majoria parlamentària menys europeista de la democràcia, s’hagi refugiat a Europa i hagi participat en operacions d’acord amb la seva política interior com la compra massiva de vacunes, els fons europeus, l’excepció ibèrica i ara l’enviament de material militar a Ucraïna. És jove, ha viscut moltes coses i, al desembre o d’aquí quatre anys, pot optar a un càrrec rellevant segons les vacants del moment. Això no elimina de cop els seus vaivens en política interior. Felipe González es va refugiar a Europa després d’impulsar un impressionant programa de reformes que va culminar amb l’ingrés a la UE. Sánchez podria acabar fent el camí contrari, encertar-la a l’interior impulsat per la seva ambició de fer mèrits a l’exterior. Les urnes decidiran quant de temps té per fer-ho i a quines vacants pot aspirar.