Yolanda Díaz: entre l’amor i l’acer

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

02 de d’abril del 2023. 20:45

0 Comentaris

THOMAS COEX/AFP

Els que coneixen Yolanda Díaz solen dir que les seves maneres de fer política estan marcades per la placidesa de les aigües de la ria i la fredor de l’acer de les drassanes on treballava el seu pare. En la seva presentació com a candidata a la presidència del Govern va fer gala dels dos atributs. Les paraules amb què va desgranar la seva idea d’Espanya eren tot amor. Fins a extrems que en van poder sorprendre molts. Així ho reflectien els comentaris d’alguns seguidors seus que seguien l’esdeveniment per ‘streaming’ i demanaven més àrnica i menys blanor. Ni una paraula sobre Podem. La participació de Gioconda Belli hi va contribuir, ja que és sabut que la poesia nicaragüenca no té rival pel que fa a amansir les aigües. Els que busquen en Díaz una successora de Julio Anguita perden el temps. El pols que ha mantingut amb ella la seva companya de govern, Ione Belarra, donava per a una batalla de mil dimonis, que hagués fet les delícies dels que vaticinen, no sense certa evidència històrica, que l’esquerra de l’esquerra està condemnada a lliurar sempiternes guerres fratricides.

NEWSLETTER

Yolanda Díaz i la partida de Barcelona

¿I l’acer de les drassanes? Amb prou feines va apuntar en el discurs, tret de l’advertència que les dones no són de ningú, ni admeten tuteles, en la qual era inevitable no pensar en Pablo Iglesias. Tot i això, l’acte per si mateix va constituir una contundent resposta a la pretensió de Podem de liderar l’espai a l’esquerra del PSOE. Díaz va fer del dubte una de les seves virtuts, però el míting de llançament de la seva candidatura va ser al contrari. La seva decisió de tirar pel carrer del mig, fins i tot sabent que obrirà la caixa dels trons, era inevitable si no volia que el seu projecte es diluís en baralles de saló. Pel que fa a les possibilitats de Sumar, només el temps i les eleccions diran si les seves maneres de fer recuperen i eixamplen l’espai que ha perdut Podem. De la seva capacitat de transformar idees en polítiques dependrà que no pugui qualificar-se de populista un tarannà que xoca amb la cultura política vigent.