La prosa eixuta i funcional de Villarejo

Tant m’apassiona el gènere que, a força de cites i circumloquis, està sortint un article capgròs; o sigui, un cap molt gran i la cua escassa i inquieta per rematar. En realitat, pretenia parlar dels dietaris i agendes de l’excomissari José Manuel Villarejo, dels 13 quaderns de gran mida en els quals durant nou anys (del 2007 al 2016) va consignar el dia a dia de la guerra bruta. Té broma que, en el seu moment, després de la confiscació policial, l’exagent apel·lés en va al contingut «personal» de les llibretes per impedir que el jutge de l’Audiència Nacional les inclogués en el procediment de la macrocausa: «Són diaris íntims per a alleujament mental», va dir. Oh, sí, estimat diari, company de l’ànima, receptacle de les meves soledats.

Cal·ligrafia clara

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

L’últim diumenge, el diari ‘Ara’ portava el resultat d’una immersió a fons als diaris en qüestió. En els últims temps han vingut aflorant aquí i allà revelacions sobre els quaderns de l’ínclit, les seves aventures a la fossa sèptica de l’Estat, les seves trobades amb polítics, policies, jutges, empresaris i periodistes per treure profit de tots els aiguamolls. S’han publicat fins i tot fotos de les pàgines. Villarejo conserva una cal·ligrafia bastant llegible, d’os obertes, i fa servir una prosa eixuta i funcional: ‘Sobres a Raj i Cosp’. ‘Jordi molt malament amb Artur Mas’. ‘Contesto molt sec. Dinar molt agradable. Trucada molt tensa i amb bronca’ (tot bon diari amaga una subtil reelaboració).

Però tan dispersos caminen els fragments que es precisa amb urgència un bon editor que pentini, expurgui i contextualitzi els diaris, com Max Brod va fer amb els de Kafka. Perquè en aquests s’amaga el ventre de l’iceberg, el ‘Macbeth’ groller de la política espanyola. De moment, caldrà conformar-se amb el de Tamames al Congrés, mentre el fantasma de Valle Inclán recorre els passadissos amb els seus botins blancs de piqué. Tip top, tip top, tip top.