Una candidatura social per a Barcelona

Des del seu anunci, la candidatura de Jaume Collboni a l’alcaldia de Barcelona ha volgut afirmar el seu compromís amb la justícia social. Una de les primeres mesures programàtiques, avançades pel mateix alcaldable, ha sigut la instauració d’una ’Renda BCN’: una ajuda directa per a persones en situació de vulnerabilitat, pensada per compensar l’elevat cost de la vida a la capital. Seria complementària de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania, afegint un 10% al seu import. La dotació, de 40 milions d’euros, beneficiaria 25.500 persones.

El valor d’aquesta mesura ressalta davant la controvèrsia suscitada per l’oposició del grup parlamentari PSC-Units per Avançar a la partida dels pressupostos de la Generalitat destinada a una prova pilot de Renda Bàsica Universal (RBU). A diferència d’altres polítiques de transferència de rendes, la RBU pretén ser una prestació de la qual es beneficien tots els ciutadans, independentment de la seva situació personal. Però la renda en qüestió no seria bàsica, ni universal. Ni tampoc permetria extreure cap ensenyament. Es transferirien uns 900 euros al mes, durant dos anys, a 5.000 persones: la meitat, elegides per sorteig; la resta correspondria a dues poblacions petites. Serien exclosos els ciutadans amb ingressos superiors als 45.000 euros anuals i els que paguessin l’impost de patrimoni. Parlem d’una despesa de 41 milions d’euros.

Notícies relacionades

El PSC manté el pols amb ERC per fer caure el pla pilot de la renda bàsica

Feijóo, fan de Puigdemont

Aquestes limitacions, pròpies d’una mostra molt reduïda, fan que no es pugui avaluar cap dels efectes esperats de la implementació d’una RBU. Ni a escala macroeconòmica, ni tampoc quant al nivell de la vida de les persones. L’experiència no podria aportar cap dada rellevant que no ens estiguin atorgant ja les prestacions socials vigents. Finlàndia va fer una prova pilot similar sobre una mostra de 2.000 persones... i va renunciar a reeditar-la. Barcelona també en va portar a terme una – B-MINCOME – als barris de l’Eix Besòs, sostinguda amb fons europeus. El mateix Ajuntament, en la seva valoració de l’experiència –portada a terme entre 2017 i 2019-, deia que «no presentava bons resultats». I aconsellava «dissenyar les intervencions, tant de transferència com de polítiques d’activació, d’acord amb les diferents realitats de les famílies».

Catalunya no està en condicions d’implementar una RBU. Però pot reduir desigualtats i pobresa de manera efectiva. Compatibilitzant ajudes i salaris per combatre el fenomen dels treballadors –en primer lloc, treballadores– pobres. Simplificant les condicions d’accés. Posant al dia l’Indicador de Renda de Suficiència, partint del qual s’actualitzen les prestacions socials. I, abans que res, fent que la informació sobre els seus drets impliqui als col·lectius per als quals han sigut dissenyats els programes, i ajudant els sol·licitants a fer uns tràmits de vegades dissuasius a causa de la fractura digital. Tenir cura d’aquesta accessibilitat serà una preocupació molt present en el Pla de Barrios que la candidatura del PSC vol impulsar als territoris més desfavorits de la ciutat.