La vaga dels lletrats i el drama de les suspensions

Constitueix una desgraciada realitat quotidiana dels nostres tribunals penals la contínua suspensió dels judicis orals, tal com s’evidencia en les estadístiques de la Fiscalia General de l’Estat. No és una situació nova, perquè es localitzen ja el 1913 queixes sobre suspensions dels judicis en matèria criminal. No obstant, avui, aquesta situació, sobre la qual vaig projectar els estudis de la meva tesi doctoral, cobra més actualitat a causa de la vaga dels lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ). Sense entrar a valorar les causes de la reivindicació (una remuneració d’acord amb l’increment de funcions derivat de les reformes legislatives), aquesta conjuntura ha de servir per remarcar les greus conseqüències que produeix l’anormal desenvolupament dels judicis. Una qüestió que ha rebut poca atenció doctrinal i legislativa.

Les causes que fan que un judici se suspengui són variades: la resolució d’una qüestió jurídica prèvia; la pràctica d’una diligència fora del lloc de la sala; la falta d’algun testimoni o pèrit; la malaltia d’alguna de les parts, dels seus advocats, del jutge o del ministeri fiscal, o, fins i tot, que en l’acte del judici es produeixin revelacions dels testimonis, víctimes i/o acusats que facin canviar l’objecte del debat judicial. I avui, a més, a la llista hi hem d’afegir l’exercici legítim del dret a la vaga dels LAJ.

Cada una d’aquestes hipòtesis té una justificació legal, però el cert és que el problema de les suspensions dels judicis orals genera grans perjudicis, tant als ciutadans com als col·laboradors de la justícia, així com a la mateixa Administració.

Als ciutadans, per la lentitud i el retard en el seu dret d’obtenir una solució al seu problema; a aquesta tardança s’hi suma la dificultat en l’esclariment de la veritat dels fets enjudiciats, que cada vegada esdevé més borrosa. No té res a veure el relat d’un testimoni al cap de poc temps de succeir els fets i el que ofereix quan han transcorregut diversos anys i la memòria comença a oblidar detalls clau. Cal destacar, igualment, la gravetat de les situacions personals de presó provisional en espera de judici.

També els col·laboradors de l’Administració de Justícia, advocats i procuradors, estan patint perjudicis directes, que arriben a afectar el cobrament dels seus honoraris i la pèrdua de clientela motivada per la insatisfacció. De la mateixa manera, l’Administració de Justícia resulta una altra de les damnificades, ja que el seu descrèdit va calant en la desconfiança de la societat, cosa que dificulta que compleixi la seva missió en un Estat de dret.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest panorama no se cenyeix a l’àmbit dels que ens dediquem al Dret, sinó que el cost de l’Administració de Justícia el suportem entre tots mitjançant el pagament dels nostres impostos. 

Per tots aquests motius, confio que almenys una de les causes que dona lloc a les avorribles suspensions trobi el seu equilibri en la negociació i, d’aquesta manera, els LAJ tornin a formar part de la solució del problema, tal com ho han sigut sempre.