NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

1
Es llegeix en minuts
Pro BCN 2023

ZOWY VOETEN

Hi ha qui s’amaga a les bombolles de les xarxes socials per fer monòlegs entre els que els donen la raó fins a portar-los a les urnes al crit que venen els dolents. I hi ha qui proposa debats oberts, amb experts i gent representativa, que són capaços de passar nou mesos fins a arribar a un consens sobre el que volen i el que no volen que sigui Barcelona en el futur. Divendres es va presentar el projecte Pro BCN 2023 a cara descoberta, gent amb noms i cognoms, entitats a les quals se’ls pot demanar el NIF i el número de socis, mogudes per l’interès d’establir un mínim comú denominador de la ciutat a qui sigui el pròxim alcalde o la pròxima alcaldessa de la capital. El consens té sempre la virtut de la moderació. I hauria de tenir també el de l’efectivitat. Hi ha qui pretén fer de les solucions una ideologia i hi ha qui pretén que les coses se solucionin. I no estem davant cap forma de tecnocràcia, sinó simplement el sentit comú aplicat a la gestió municipal. El document resultant, per moltes voltes que li donin, no és anti res, sinó pro Barcelona, com el seu nom indica.

De les diverses intervencions durant la presentació, m’agradaria destacar la d’Enric Canet, del Casal dels Infants del Raval. Va tenir el coratge de dir en aquest context que la ciutat és inviable si deixa de ser inclusiva, però va tenir també l’honestedat de dir que la solució no la tenen només entitats com la seva, sinó que cal trobar-la entre tots. Quan Canet parla, és molt difícil no escoltar-lo. Pensa tot el que diu tot i que s’intueix que no diu tot el que pensa, perquè busca sempre l’empatia. Barcelona necessita un debat en profunditat que es faci des de l’empatia i no des del sectarisme o des del frontisme. Els tres últims mandats, de Trias i Colau, han sigut un camp de batalla entre els triomfadors i els perdedors de l’anterior model de ciutat. Uns volien esprémer-lo malgrat els seus símptomes d’esgotament. I els altres volien passar comptes mirant al passat i no al futur. Estar pro BCN és mirar al futur empatitzant amb tota la ciutat.