NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La triple A de Christian Garcia

1
Es llegeix en minuts
La triple A de Christian Garcia

Elisenda Pons

El periodisme és explicar bones històries. Per fer-ho s’han de trobar. El nostre error més imperdonable és quan les tenim al davant i no les veiem. Christian Garcia és un periodista de Barcelona que ha treballat molts anys a la ràdio i a la televisió públiques després d’iniciar-se en la ràdio privada. És especialista en esports. Molts el coneixem. Ara ha decidit explicar la seva història a l’Afterwork d’EL PERIÓDICO: una deficiència visual genètica l’està deixant progressivament sense visió. Els recomano escoltar-lo en aquest pòdcast amb Sergi Mas o veure’l al vídeo complet de la intervenció, perquè ho explica amb una enteresa i amb una gosadia que són dignes d’admiració. Ha patentat un mètode per afrontar una adversitat que anomena la triple A: acceptació, actitud, adaptació. Escoltar-lo és una lliçó de vida que ens provoca dues sensacions contradictòries. La primera és pensar en les petites adversitats de cada dia que acabem convertint en grans problemes que no ho són. I la segona és pensar que cal aprofitar-les per entrenar-nos, perquè, com li ha passat a Christian, en qualsevol moment ens pot arribar una gran adversitat.

Amb unes ulleres com les que ens proporciona el cas de Christian, el periodisme possiblement faria una millor selecció dels temes pels quals aposta. Trobar l’equilibri entre l’interès i la importància dels fets no és fàcil. Els polítics massa vegades ens empenyen a acompanyar-los en les seves batalles, que poden ser més o menys interessants per a ells però que no són gens importants per a la ciutadania. Ens està passant aquests dies amb Ferrovial i la seva maniobra cada dia menys clara, des del punt de vista merament empresarial, que el Govern aprofita per banyar-se d’espanyolitat al més pur estil ‘peper’, mentre que els populars s’han deixat portar per la cobdícia d’uns vots i han oblidat que demà els pot passar a ells quan siguin al Govern. Només falten els palmers de la Moncloa recomptant les adjudicacions de Ferrovial amb cada president, insinuant que no les va guanyar per empresa, sinó per espanyola. I després es queixen que Europa fiscalitzi els fons europeus. Millor que segueixin el consell de Christian: acceptació, actitud, adaptació, perquè ara estan en negació, acritud i dislocació.