Barcelonejant Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Una calçotada sense Ayuso ni Calviño
Personalitats de la vella Convergència i de les formacions que l’han succeït es van citar per sisè any consecutiu a Sant Boi
La idea no és tornar a la vella Convergència, em comenta un dels assistents a la calçotada que va reunir fa una setmana Jordi Pujol, Artur Mas, Jordi Turull, Jaume Giró, Míriam Nogueras, Joan Canadell, Salvador Vergès i Pilar Calvo. Se’n van excusar Victòria Alsina i Jordi Sànchez, hi va ser com a convidada Pilar Rahola i un refredat va provocar la baixa d’Oriol Pujol. O sigui, que hi eren tots. Bé, menys Trias, per compromisos de campanya, i Laura Borràs. Diuen que va ser la millor convocatòria dels sis anys que fa que se celebra i en la qual es va respirar més unió... I sí, es va parlar d’independència i de construir un Estat propi. I va sorgir el rumor que Artur Mas podria afiliar-se a Junts. Ja ho veurem. Complicat. Encara hi ha en el record que Mas va ser víctima de la seva dura crítica a la divisió interna.
Amb prou feines es va comentar qui serà el candidat de Junts en les autonòmiques, tot i que només hi ha dos noms: Jaume Giró, present, i Josep Rull, absent amb excusa. La seva dona, Meritxell Lluís, candidata a l’alcaldia de Terrassa, era a Brussel·les explicant a Puigdemont els objectius de la seva candidatura i, és clar, a ell li va tocar exercir de pare. La calçotada va ser en una finca agrícola de l’empresari Àlex Gallo, a Sant Boi de Llobregat. Per cert, també es va parlar –i bé– de l’esmentat Puigdemont. En fi, que des de fora tot apunta que torna Convergència. No obstant, des de dins, tots ho neguen.
Ayuso i Calviño, a Barcelona
Un dia després de la calçotada, Isabel Díaz Ayuso va ser l’estrella del Círculo Ecuestre. A prop seu, sempre atent i més prim, la seva mà dreta i persona clau en l’èxit de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miquel Ángel Rodríguez (MAR). Ayuso hi va arribar caminant al costat del candidat del PP, Dani Sirera. A la rambla de Catalunya cantonada amb Diagonal una senyora li va dir: «¡Queda’t a Catalunya!». I Ayuso, que té bons reflexos, li va contestar: «Si vol que Barcelona sigui com Madrid, voti Sirera».
Va seure entre un entregadíssim Enrique Lacalle i el director del Círculo, Antonio Delgado. La van escoltar amb atenció Josep Sánchez Llibre, Javier Godó, Carles Tusquets, Pilar Texeira, Nacho Marull, la sempre elegant Sílvia Alsina i el no menys estilós Lluís Sans. La presidenta estava com a casa seva. S’agrada i se li nota. No llegeix bé però comunica com ningú, i a sobre l’hi aplaudeixen tot. Va vaticinar que Pedro Sánchez caurà pels escàndols de Tito Berri i pocs sabien de què parlava. L’endemà Berri va aparèixer en algunes portades de la premsa madrilenya. Va ser duríssima amb l’independentisme, amb Sánchez, Aragonès i Colau i, és clar, ningú li va parar els peus. Molt al contrari, encara l’ovacionaven més. Va criticar la moció de Vox, però té regust d’aquest partit. No va citar Feijóo i va tenir un elogi indirecte cap a la vicepresidenta Nadia Calviño per aconseguir portar a Madrid el centre de dades de Microsoft.
De l’Índia a Barcelona
Notícies relacionadesPrecisament la vicepresidenta del Govern va assistir a la inauguració i al sopar previ del Mobile. Això sí, hi va arribar amb ensurt inclòs. Venia de l’Índia, va fer escala a París i allà va perdre el passaport. Per sort, va aparèixer. Un detall que honra Calviño és que es nega a utilitzar la sala d’autoritats de l’aeroport de París. Fa bé. França cobra mil euros per l’ús. En fi, que Ayuso va arrasar, però a qui auguren més carrera política és a Calviño. Un empresari entès em comenta que a Madrid ja hi ha qui la veu com la successora de Pedro Sánchez...
Vitamina Christian Garcia
No podia acomiadar-me sense fer menció al periodista Christian Garcia. Va ser el protagonista de l’’afterwork’ d’El Periódico amb una interessant conversa amb Rafa Vilasanjuan. Ens va deixar bocabadats explicant com afronta el futur després que una sobtada deficiència visual li canviés la vida. Va ser una lliçó d’aquestes que et posen al teu lloc. Una brutal injecció de vitamines. Hi eren el pilot Marc Gené; el vicepresident del FC Barcelona, Juli Guiu; el director de patrocinis de CaixaBank, Alfredo Bustillo; i el prestigiós advocat Fernando Garcia-Coca. I atenció, també els periodistes Joaquim Maria Puyal, Ramon Besa, Marcos López, Jaume Peral, Jordi Borda, Eugeni Sallent, Pepe Gutiérrez, Josep Maria Deu, Rita Marzoa, Helena García Melero, Bernat Soler, Xavi Campos, Isabel Bosch, Laureano Díaz, Sandra Sarmiento, Jordi Nomdedeu, Xavi Mujal, Agustín Rodríguez i el nostre director, Albert Sáez. Doncs això, que no fa falta dir res més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.