NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

El Barça, ¿un club de Segona?

1
Es llegeix en minuts
El Barça, ¿un club de Segona?

Les bombes de dispersió es despleguen pel terreny i exploten en diferents latituds a la de l’impacte principal. El cas Negreira és per al Barça una bomba de dispersió que ha impactat en els presidents, però els seus efectes es van dispersant per moltes de les activitats del club. Una és la financera. Martí Saballs dissecciona com s’està negociant l’emissió de deute de 1.500 milions d’euros per finançar el nou estadi del club. Una emissió qualificada per una agència de segon ordre una baula per sobre dels bons especulatius, cosa que obligarà a pagar un 5,5% de tipus d’interès, bastant per sobre de la mitjana del mercat. L’efecte Negreira és que, entre els escenaris de risc que s’analitzen, ja apareix la possibilitat que el club acabi militant a segona divisió, una cosa inimaginable fa només uns mesos. I l’escenari s’assumeix, però té un cost el mer fet que els hagi passat pel cap.

Fa dies que la secció d’Esports analitza aquesta bomba de dispersió. Albert Guasch explica que diversos col·lectius d’opinió del club blaugrana exigeixen a l’actual junta que acceleri a l’hora de buscar les explicacions del fenomen. Mentre que empleats del club de diverses èpoques reconeixen que ningú sap exactament per quin concepte es pagaven aquestes voluminoses factures. La maledicència ja diu que aquesta partida ha sigut durant anys «el sou del president de torn». Veurem on determina la justícia que van anar a parar aquests diners en efectiu que retirava l’exàrbitre. Sigui com sigui, el corc del cas va recorrent els estaments del club en un dels seus pitjors moments. Qüestiona els títols de l’època més gloriosa, afecta totes les directives de les últimes dues dècades, exposa els límits de la governança de les SAD que gestionen milers de milions d’euros, acaba amb la superioritat moral del ‘més que un club’ i, en la hipòtesi més favorable, deixa els directius i executius com una colla de talossos als quals un exàrbitre els va prendre el pèl. Ni Núñez en els seus pitjors moments, que van ser realment dolents, va col·locar una bomba de dispersió d’aquesta potència al club.