Article de Capitolina Díaz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La pèrdua del talent de les dones i les nenes en les nostres institucions científiques
El desenvolupament científic i tecnològic i el tracte igualitari a dones i homes exigeix que els ministeris d’educació, de ciència, de tecnologia i d’igualtat (com a mínim) s’involucrin ja
Ja fa diverses dècades que les nenes i les joves tenen un rendiment educatiu, de mitjana, superior al dels nens i els joves. A Espanya, un 52% dels doctorats els reben les dones. Però a partir del doctorat, a l’entrar en la carrera científica, el sistema en va expulsant les dones. S’ha comparat aquesta pèrdua amb una canonada que goteja: en cada nivell jeràrquic desapareixen més dones i en les categories superiors (càtedres i professores d’investigació) no hi arriben ni el 25%.
¿Què es pot fer per evitar-ho? ¿Què es pot fer per no desaprofitar aquest talent, aquesta formació, que tant ha costat aconseguir a les dones, a les seves famílies i als poders públics? Al meu entendre es pot treballar en dos eixos: reforçar les normes i les lleis i canviar la cultura i la mentalitat d’universitats i centres d’investigació.
Tenim normes i lleis que protegeixen la igualtat de gènere. Però ¿s’apliquen? ¿Reten comptes els centres de les seves millores en igualtat? ¿Hi ha incentius perquè millorin? ¿Hi ha algun organisme que en vigili el compliment? Sembla que no.
El nostre agent finançador més important, la Comissió Europea, ha establert com a requisit per finançar projectes d’investigació que tots els socis (universitats, centres d’investigació, empreses participants, etc.) tinguin un pla d’igualtat que ha de presentar una avaluació anual. Al nostre país ja tenim aquesta obligació legal ¿però hi ha algun organisme que ho controli? ¿Hi ha algun mecanisme que verifiqui el compliment d’objectius? ¿Hi ha algun incentiu que n’estimuli el compliment? Doncs no, no n’hi ha cap. Però el nostre Ministeri de Ciència i Innovació ha demostrat que sap i pot fer-ho. Ho ha fet de manera exitosa amb els programes Severo Ochoa i Margarita de Maeztu. ¿Per què no es fa el mateix amb la resta?
Entretots
No només perdem talent i tractem injustament les científiques, la qual cosa limita el nostre desenvolupament econòmic. Directament, perdem diners. Un exemple: La Comissió Europea, amb el programa Next Generation, on un dels quatre pilars és la igualtat de gènere, posa a disposició dels països membres una gran quantitat d’euros. ¿Espanya ho sol·licita? Amb prou feines. Només el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital ha llançat uns quants projectes.
Notícies relacionadesEl desenvolupament científic i tecnològic, l’aprofitament de tot el talent del país i el tracte igualitari a dones i homes exigeix ja, ara mateix, que els ministeris d’educació, de ciència, de tecnologia i d’igualtat (com a mínim) s’involucrin. ¿Hi ha cap departament en el Ministeri d’Igualtat que s’ocupi de la ciència, de les dones científiques? És clar que no. Mala pràctica i mal exemple.
Respecte a canviar la cultura d’universitats i centres d’investigació, hi ha un punt clau: l’escassa corresponsabilitat amb les cures. Les persones necessitem cures, i en uns quants moments de les nostres vides, més. Les dones són les que més les fan. Les seves carreres professionals es ressenten per això. ¿Són solidàries les institucions científiques? Amb prou feines.
