Palestina, al caire de l’abisme

L’Autoritat Palestina està ferida de mort. No només ha sigut incapaç d’impulsar el projecte nacional palestí, sinó que està lligada, de peus i mans, a una sèrie d’acords securitaris firmats amb la contrapart israeliana que l’obliguen a reprimir els grups dissidents i a perseguir les organitzacions armades. Cada any que passa, el seu descrèdit augmenta i el seu lideratge és més qüestionat entre una població que pateix els rigors de l’ocupació i veu com la seva vida transcorre entre privacions i controls: un sistema que, cada vegada, recorda més l’apartheid.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Mentrestant, a Israel el camp de la pau ha sigut reemplaçat pel camp de la guerra. Després de les últimes eleccions, Netanyahu lidera el govern més extremista de la història en el qual alguns dels membres advoquen no només per l’annexió dels territoris palestins, sinó també per la deportació de la població. Una segona nakba, la catàstrofe de 1948 que va significar la destrucció de Palestina i l’expulsió de dos de cada tres dels habitants de les seves llars.

Amb aquest panorama es dona per descomptat que l’esclat d’una nova intifada és tan sols una qüestió de temps. La principal incògnita està a saber com es desenvoluparà i qui l’encapçalarà. En l’aixecament del 1987 es va apostar per la resistència civil, mentre que la del 2000 es va militaritzar per complet. La nova intifada podria oferir sorpreses, ja que el lideratge d’Al-Fatah i Hamàs és qüestionat per amplis sectors de la societat palestina, que els considera corresponsables de la desesperada situació sobre el terreny.