Apunt

Catalunya, amb pressupostos

El pragmatisme ha guanyat amb el pacte pressupostari a diverses bandes

1
Es llegeix en minuts
Catalunya, amb pressupostos

FERRAN NADEU

I finalment s’ha aconseguit. Catalunya té (tindrà, una vegada s’aprovin, s’espera que al març) pressupostos aquest any. Per un moment semblava que corríem el risc de caure en la paràlisi de la dècada del procés, però ha imperat el seny. Ha sigut un projecte de comptes treballat després de la sortida de Junts del Govern, el representant del qual, Jaume Giró, va ser el que els va iniciar i ara pot ser que acabin votant-hi en contra; i que han acabat amb alguns i dispars punts de suport: els sindicats i la patronal, els Comuns i, finalment el que és el principal partit de l’oposició, el PSC ¿El resultat? 41.025 milions d’euros, una xifra sense precedents, com no para de recordar la consellera d’Economia, Natàlia Mas; amb un augment del 7,6%, molt per sobre del que creixerà l’economia (1,7%), tot i que amb menor aportació dels fons Next Generation que el 2022.

Notícies relacionades

En comptes de patir el martiri de posar sota els focus la seva minoria i sotmetre periòdicament al judici del Parlament els moviments de comptes (cosa que hauria passat si s’haguessin mantingut els comptes prorrogats), ERC ha aconseguit lligar un full de ruta per a l’any i els socialistes, compromisos que fins fa poc regiraven les tripes de molts republicans, com la B-40 i l’aeroport, sotmès a un debat semànticper evitar paraules tabús com ara ‘ampliació’. També el PSC ha hagut d’empassar-se algun gravamen, com el dels creuers, avalat pels Comuns; i aquests han mirat cap a un altre cantó amb el Hard Rock i la B-40. D’això, se’n diu pragmatisme. Aroma de tripartit, en diuen d’altres.

En tot cas, a Catalunya alguns han descobert que és millor ser almenys una mica pràctic que molt o només idealista. Una cosa no treu l’altra. El que ha quedat clar després d’una etapa de prolongada paràlisi a Catalunya és que és millor gestionar el dia a dia que quedar paralitzat amb desitjos, objectius o somiejos. Això, com a mínim, permet tenir pressupostos en uns temps en què l’economia i la societat en necessiten. I una vegada aprovats, un altre repte serà que es compleixin