El tripartit impossible

Tanmateix, el tripartit no tornarà ni se l’espera. El pacte entre el PSC i ERC per als pressupostos és excepcional, fruit de la ruptura del bloc separatista i de la necessitat de Pere Aragonès per agafar oxigen per esgotar la legislatura. El millor per als interessos de Salvador Illa hauria sigut retirar-se de la negociació a mitjans de gener, però la responsabilitat li ha pesat molt. No hi ha dubte que per a la ciutadania no disposar d’uns pressupostos de 41.000 milions hauria sigut una mala notícia. A més, l’avanç electoral que al PSC li podria interessar abans de les municipals no és a les seves mans. La foto de l’acord és bona per als socialistes, perquè han visualitzat força i capacitat negociadora. Una altra cosa és que el més beneficiat sigui Aragonès, que disposa de dos anys per consolidar-se com a president. A Illa l’espera ara la dura tasca que el pacte no l’anul·li com a alternativa de centreesquerra federalista, de visualitzar que continua fent oposició. Però avui el tripartit és impossible, perquè ERC i el PSC estan empatats, dissenteixen completament en com ha de ser el futur de Catalunya i rivalitzen per l’hegemonia.