NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Pressupostos: última finestra d’oportunitat, per Albert Sáez

1
Es llegeix en minuts
Pressupostos: última finestra d’oportunitat, per Albert Sáez

FERRAN NADEU

Els Pressupostos de la Generalitat seran aquesta setmana o no seran. El ritual negociador encara els últims actes sense que els personatges hi tinguin gaire més a dir. Salvador Illa, en nom del PSC, ha deixat clares les seves condicions dins i fora de les reunions. La pilota està a la teulada d’Aragonès, que ha de decidir si les accepta tal com són ara perquè el marge per a l’esmena sembla que ja no existeix. L’un i l’altre han de valorar en aquest moment les conseqüències del que facin. Sindicats, patronals i el tercer sector els reclamen que es posin d’acord. I dins dels seus partits, públicament, ningú sembla abominar aquesta possibilitat. Objectivament, que la Generalitat no tingui pressupost en vigor és perjudicial per a Catalunya. I en la seva decisió no els podem demanar que només tinguin això en compte, però sí que no ho oblidin, tant a l’exigir com al concedir.

Des del punt de vista estrictament partidista, Aragonès hi pot sortir guanyant més que Illa. L’única possibilitat que aquest govern sigui estable amb 33 diputats i pugui decidir quan convoca eleccions és que aprovi el pressupost. Indirectament, també li servirà per recentrar Esquerra, que corre el risc que, mentre intenta quedar bé amb tothom, acabi xiulada a tot arreu. Illa també se la juga. De cap manera es pot permetre un acord sense que les polítiques públiques de Catalunya canviïn en algun sentit. I no només estèticament. Però també necessita tres coses: continuar assenyalant que és capaç d’arribar a acords que superin els blocs de l’última dècada per obrir la porta de molts ajuntaments i de la pròpia Generalitat; compassar la seva defensa del progrés econòmic de les persones amb la protecció del planeta i guanyar temps perquè la seva majoria en unes pròximes eleccions catalanes sigui més sòlida i li permeti aliances per accedir a la Generalitat. Fins on sabem, un acord suma més que resta per a tothom, però és impossible sense la voluntat de tots dos. Sigui com sigui, la comèdia no es pot allargar més.