NEWSLETTER

Vargas Llosa i el desamor

1
Es llegeix en minuts
Vargas Llosa i el desamor

Mario Vargas Llosa és un gegant de la literatura. El seu nom figura dalt de tot, tant en l’àmbit universal com especialment de la literatura que s’expressa en llengua espanyola. I més concretament la que va sorgir a la Barcelona dels anys 70 al costat de la de Gabriel García Márquez a l’empara de Carlos Barral com editor i de Carmen Balcells com agent literària. Però, més enllà de la seva literatura, Vargas Llosa ha sigut un activista polític i intel·lectual que ha volgut representar un liberalisme no només econòmic, sinó també moral en l’àmbit dels drets individuals de tota mena. Com tants altres, Vargas Llosa ha acabat convertit en personatge, de manera que la gent no només s’ha interessat pels seus llibres, sinó també per la seva vida, pública i privada.

Notícies relacionades

Instal·lat entre Madrid i París, en l’última dècada ha sigut la parella sentimental de la gran ‘celebrity’ espanyola de tots els temps, encara més des de la mort de Lola Flores: Isabel Preysler, que acumula al seu currículum peces sentimentals de caça major com Julio Iglesias, el marquès de Griñón i Miguel Boyer. La mitologia sobre les seves arts amatòries i sobre la seva intel·ligència és de sobres coneguda. Però Preysler també és un personatge i, en el moment de la ruptura amb Vargas Llosa, ha sigut fidel a la seva trajectòria i l’ha filtrat a la revista ‘¡Hola!’ amb el biaix del seu punt de vista. Al Nobel de literatura li costa moure’s en aquest fang i ho ha fet amb la seva millor arma: l’escriptura. Ha quedat per a la posteritat que les claus del desamor són al conte ‘Los vientos’ que el suplement literari de Prensa Ibérica, abril, acaba de republicar. 

Més d’un, després de repassar a la sobretaula aquest episodi, deu haver considerat exagerada la publicació. Els respondria amb una frase del mestre Lorenzo Gomis: «Notícia és el relat d’un fet que interessa fins al punt de suscitar comentaris». Doncs això.