¿Què fem amb els salaris?

La veritat és que els salaris pugen a una velocitat molt inferior a la dels preus. En concret, el 2,8% davant una inflació mitjana del 8,4% l’any passat. Això suposa la més gran pèrdua de poder adquisitiu en dues dècades.

És evident que cal incrementar la velocitat d’escalada dels salaris, perquè és poc probable que la reducció dels preus s’acceleri fins a caure al ritme d’ascens dels primers. Ningú proposa que pugin exactament igual que la inflació. Ho reflecteixen les estadístiques sobre els convenis, amb excepcions com el sector del metall de la província de Barcelona, criticat des d’àmbits empresarials. En tot cas, sí que hi ha iniciatives que resulten interessants i que valdria la pena tenir en compte, com la de Pimec, de vincular les pujades a la productivitat.

Notícies relacionades

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Presumpció d’innocència de Ramón Paso

O el cas de CCOO, que ha recollit el guant llançat per la patronal CEOE però amb matisos. En essència, es tractaria de vincular els salaris a la marxa de les empreses, és a dir a l’evolució dels seus marges i beneficis, però mitjançant un índex tan objectiu com sigui possible. Per exemple, les dades de l’IVA amb què compta Hisenda.

En resum, es tractaria que les alces salarials no estiguessin basades només en les dades que maneja l’empresa, és a dir, una de les parts, sinó que hi hagués un contrast més empíric. En essència, que un àrbitre (neutral) fixés regles per millorar les retribucions dels treballadors, que l’augment del cost de la vida fa necessari adequar.