NEWSLETTER
El mestre Sergi Schaaff
‘Saber y ganar’ ostenta el títol de programa d’entreteniment més veterà d’Espanya. Tothom es pregunta com ho fa Jordi Hurtado per mantenir-se prou jove per continuar presentant-lo. Però la pregunta intel·ligent és com s’ha mantingut la fórmula prou fresca per continuar captivant l’audiència. La resposta està en el nom del seu director: Sergi Schaaff. Potser no el coneixen pel nom, però sí que el reconeixeran per les seves obres. Schaaff es va inventar Hurtado, però abans s’havia inventat Júlia Otero, i abans Constantino Romero, i abans Miguel de la Quadra Salcedo i abans Rosa Maria Sardà. I abans Núria Espert. I abans Enrique Rubio. I els més canosos encara sabran de què els parlo si els dic que abans es va inventar ‘Terra d’escudella’, el bressol dels Comediants i del que després van ser el Club Super3 i Los Lunnis. Tot això és obra i gràcia de Schaaff, que va morir aquest dimarts al peu del canó.
Aquest mag de la televisió, hereu de Mercè Vilaret, coetani de Lluís Maria Güell i progenitor de Joan Bas, va fer més per la televisió i per la televisió en català que molts dels imberbes que ara apadrinen l’audiovisual en nom de la independència. Schaaff era tan brillant com modest, per això mai va cultivar el seu ego, sinó que va voler sempre demostrar que la qualitat no està mai disputada amb la generació d’audiència, només és qüestió de talent i de pressupost. O millor encara, de tenir prou talent per gastar només el necessari. Potser per això mai va presumir dels seus èxits i sempre es va quedar darrere de les càmeres tot i que els que donaven la cara sabien que res seria el mateix sense ell.
Algun dia l’èpica catalanista haurà de reconèixer a Schaaff i als pioners del Circuit Català de TVE la seva aportació a la història de la televisió en català, tant o més decisiva que la creació de TV-3. Possiblement, aquesta no hauria sigut possible sense aquell, tot i que pocs ho reconeixeran. De la mateixa manera que els costa admetre que l’edició de llibres en català no hauria tingut mai la força que ha tingut si Barcelona no hagués sigut la capital de l’edició en llengua espanyola. Els mestres es reconeixen per la seva obra i per la dels seus deixebles. Veient Hurtado, Otero, Romero, Sardà, Espert i Rubio queda clar que Schaaff va ser mestre.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
