Article de Sílvia Cóppulo Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
De Motomami a Alcarràs, la creació artística es fa dona
Estiu de 2021. ¡Quina meravella! El Centre Pompidou de París reobria després de la pandèmia amb una gran exposició de 110 pintores dels segles XIX i XX titulada ‘Elles font l’abstraction’. La llum i el color en les obres de Lynda Blengis, Georgiana Houghton, Olga Rozanova i tantes altres de tot el món. Jo em preguntava, atònita, com no les havia conegut abans. La comissària de l’exposició, Christine Macel, ens va donar la resposta: «La seva condició de dona ha bloquejat el seu reconeixement. Moltes artistes van entrar en l’abstracció creient que aquest llenguatge portador de valors universals els permetria escapar-se de la discriminació.» Erròniament.
Al ‘Divan’ de Catalunya Ràdio, Carme Portaceli, directora del TNC, adverteix un pas més: «Com a dona, si falles un dia, et treuen la retallada, et maten i t’envien a la cuina». Tot i que, potent, remarca el positiu: «A la vida li agraeixo no haver tingut les coses fàcils». Mentrestant, Antònia Vicens, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, em mira intensament a la seva caseta enjardinada de Palma: «Escriure ha sigut la meva única llibertat possible. Seré paraula».
En el meu recorregut vital d’aquest any, he aplaudit ‘La trena’, adaptació teatral que Clara Segura ha dirigit magistralment de l’obra literària de Laetitia Colombani. Tres dones nascudes en continents dispars comparteixen un poderós anhel de llibertat i la voluntat indestructible de viure amb esperança i il·lusió. Celebro que la nostra Rosalía sigui aclamada mundialment pel seu talent creatiu, reimaginant la música urbana amb un flamenc més que modern: ¡Vull ser una motomami! I bravo per Carla Simón, que ens va enlluernar amb l’Os d’Or de la Berlinale per ‘Alcarràs’.
Entretots
Em nego a visitar museus, anomenats pomposament d’història nacional, que només expliquen la dels seus reis, homes a cavall, dictant guerres. ¡Que poc tenen a veure amb la de la seva gent i, especialment, la de les seves dones!
L’art no té gènere, però quan la creació artística la protagonitza una dona, m’interessa molt més. Per la seva mirada a l’obra i per la tenacitat que l’empenyen. Complicitat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
