L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Menuts de Montesquieu a la graella

A un pèl de saltar pels aires la separació de poders

2
Es llegeix en minuts
Menuts de Montesquieu a la graella

David Castro

Falten cinc minuts per a les tres de la tarda. Un home espera el segon plat completant un sudoku al mòbil en un bar de menús, de ranxo funcional per tornar de seguida a la nòria. Amanida de l’horta, llenties guisades, sopa minestrone, salsitxes del país. «En aquesta empresa he fet un màster que t’hi cagues», se sent a la taula dels oficinistes, enmig d’un fragor de plats que entrexoquen. Els que dinen sols, autònoms potser, són els únics que presten atenció al televisor quan comença el noticiari. Parlant amb una estranya parsimònia des de Brussel·les, Pedro Sánchez sembla haver assolit el nirvana o bé haver-se pres un parell de ‘lexatines’ després d’obrir tots els calaixos de la còmoda alhora. L’home del sudoku aparta amb displicència els pèsols de la paella amb la forquilla, construint a la vora del plat una barricada contra el batibull de declaracions creuades sobre la rebaixa del delicte de malversació. Un parapet contra la basta representació d’una crisi institucional molt greu en el Congrés. Ben mirat, totes les fondes i tavernes del regne haurien d’incloure al menú uns menuts de Montesquieu a la graella. Amb patates.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Frens i contrapesos 

Al baró de Montesquieu, el més important dels filòsofs polítics en llengua francesa del segle XVIII, a excepció de Rousseau, va tardar 17 anys a completar ‘L’esperit de les lleis’ (1748), molt abans de la revolució i la guillotina. Li repugnaven els dèspotes. A fi de remeiar els efectes adversos del despotisme a França, el pensador de la Il·lustració va viatjar per Europa i va estudiar a fons les controvèrsies entre la corona, el Parlament i el ‘common law’ per acabar atribuint la llibertat de què gaudia Anglaterra a la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial i a l’existència de frens i contrapesos entre aquests tres pilars. O sigui, la pedra angular de la maçoneria. Doncs bé, aquesta doctrina, el principal dogma del constitucionalisme liberal, ha estat a punt de saltar pels aires aquesta setmana, després de la maniobra del Partit Popular i Vox (un recurs davant el Tribunal Constitucional) a fi d’impedir una votació en el Congrés. ¿Era aquest el nou estil d’oposició que havia promès Feijóo?

Notícies relacionades

Sánchez ha decidit fer anar el carro pel pedregar amb una sèrie de reformes legals expeditives, per força, per dinamitar la insostenible obstrucció dels conservadors a la renovació del poder judicial. ¿Fins on pot tensar-se la corda? ¿Ens encaminem cap a eleccions anticipades?

El bar s’ha quedat pràcticament buit quan comença la informació meteorològica. Sobre les taules queda una espuma bruta d’atordiment, neguit i cafè fred.