NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’opció progressista és protegir els vulnerables
L’economia no va tan malament com li agradaria a l’oposició. Ni tan bé com intenten fer-nos creure els apologetes de la Moncloa. La majoria dels organismes internacionals han dit el mateix: el creixement espanyol està amenaçat per la frenada de la locomotora alemanya, que posa en risc el dèficit públic i el consegüent deute a mitjà i llarg termini, sobretot perquè una part de la despesa compromesa per Pedro Sánchez és estructural, mentre que el nivell elevat d’ingressos de l’Estat és conjuntural. L’esquerra ideològica anima el Govern a ignorar aquestes advertències: s’ha de gastar el que sigui necessari perquè ningú quedi enrere per la inflació. I empeny les polítiques Robin Hood per redistribuir la renda sense estimular el creixement. Els gurus demoscòpics també recomanen a Sánchez que gasti i l’adverteixen de la necessitat d’estendre els estímuls fiscals a la classe mitjana per no perdre vots cap a Feijóo. Aquest és el panorama. El populisme pot arrossegar la política espanyola a endeutar una altra vegada a l’Estat fins a fer-lo inviable.
El remei l’han donat els ministres de l’Eurogrup: les ajudes per suportar l’impacte de la inflació s’han de concentrar en els més vulnerables perquè siguin sostenibles en un escenari de menys creixement econòmic i tipus d’interès més elevats. El populisme incita a allargar la situació actual. Però el realment progressista és concentrar-se en els més vulnerables. ¿I qui són? Doncs aquells per a qui l’augment de preus significa deixar de poder sufragar les despeses essencials. Si això significa arribar fins a la classe mitjana, especialment la de zones urbanes amb pressió suplementària dels preus, no hi hauria d’haver problemes. Però per arribar-hi no fa falta convertir les ajudes en universals com passa ara, per exemple, en el cas de la subvenció a la gasolina i de la gratuïtat del transport públic. És innecessari i no fa res més que estimular que els preus continuïn sent alts. La política és pedagogia, com deien els socialdemòcrates clàssics. I en aquest cas implica plantar cara als populistes per explicar que les subvencions d’avui poden acabar sent les retallades de demà i la classe mitjana ja les pateix des de l’any 2008. Segur que ho entenen i que ho recolzen a les urnes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
