¿‘Reset’ en el sector tecnològic?

Després de la pandèmia, les tecnològiques estan vivint el seu ‘annus horribilis’, també quant al seu valor borsari. Meta, l’empresa de Marc Zuckerberg, ha vist desaparèixer 800.000 milions de dòlars de la seva capitalització borsària des del seu màxim de setembre del 2021, Amazon ha perdut 945.000 milions de dòlars en els últims 12 mesos, Microsoft, un bilió... i així fins a sumar 3,9 bilions de dòlars entre les cinc grans del sector. ¿Què està passant en el sector?

Aquests dies les ‘big tech’ só en un moment convuls. Meta, Twitter i Amazon anuncien acomiadaments massius de milers de treballadors. Algunes fonts, com Layoffs.fyi, apunten que ja hi ha més de 120.000 persones que han sigut afectades per acomiadaments tecnològics des d’inicis del 2022. La crisi va més enllà de les ‘big tech’. N’intentarem analitzar algunes de les raons.

La primera, sembla clara: som en un canvi de cicle, en un ajust del consum digital. Una vegada passada la fase més dura de la pandèmia, que va implicar un claríssim procés d’acceleració digital, el consum digital està patint un alentiment i una tornada a unes mètriques que s’assemblen molt més a les de la prepandèmia. Gran part d’aquests acomiadaments massius es deuen a una reposició del mercat laboral vinculat al consum digital. Hi va haver un excés d’optimisme en el creixement, que en molts casos va portar a contractar un excés de personal. Hem de tenir clar que la terrible pandèmia va significar l’era més rendible per a Amazon. L’‘e-commerce’ es va disparar, i Amazon va duplicar la seva força laboral en dos anys. Ara, som en un procés de desacceleració pels canvis en els hàbits de compra i una inflació que afecta directament les vendes.

Segon punt que vull destacar. ¿Són noves a les ‘big tech’ les onades d’acomiadaments massius? Si n’analitzem la història, veiem que no és la primera vegada que part de la solució passa per aprimar la plantilla i repensar a la baixa les seves múltiples estratègies de creixement. El cas més conegut és el d’Apple, quan en la dècada dels 90 del segle passat Steve Jobs va reprendre les regnes de la marca de la icònica poma. Recordem que Apple va prescindir de 4.100 empleats i va tancar projectes que semblaven estratègics. Una dràstica solució que ara prenen Meta, Twitter i Amazon.

Tercer punt important a tenir en compte. És indubtable que ens trobem davant d’una crisi de resultats de les ‘big tech’. Amazon, Twitter i Meta, però també Google, Microsoft i fins i tot Oracle, s’enfronten a pèrdues milionàries i caigudes a la borsa. Aquesta crisi, com a tal, és innegable. Però n’hi ha una clara excepció: Apple es manté inalterable en la seva fortalesa financera i els seus excel·lents i impressionants resultats. La situació és clara. Les ‘big tech’ deceben els inversors, només Apple se salva dels mals resultats.

Quart. Un dels models de negoci més importants de gran part d’aquestes ‘big tech’, el publicitari, trontolla. No només en el cas de Twitter pels estirabots d’Elon Musk, sinó que és una cosa que també passa a Meta, YouTube i Snapchat, que estan veient una clara disminució dels ingressos publicitaris. El model publicitari està en crisi, Elon Musk sembla –dic sembla, perquè depèn del dia– que apostarà per un model de subscripció, de pagament per consumir continguts, que ha d’implicar inequívocament que els creadors de continguts guanyaran part del pastís global. L’era de la ‘creator economy’ sembla que pren cada vegada més consistència. Els anunciants redueixen les seves inversions publicitàries en gran part pel cinquè motiu, que ve continuació.

Cinquè. És clar que ens trobem en una crisi econòmica global, inflacionista, de forta pujada de tipus d’interès, però també energètica, que evidentment també ha afectat un dels sectors econòmics més sòlids, el tecnològic. Tot això a les portes d’una crisi climàtica que ho pot canviar tot.

El dubte és si aquest ‘winter is coming’ per al sector ‘tech’ és el final de l’era del creixement exponencial. Sincerament, crec que la resposta és un rotund ‘no’. Som davant una lògica de reposicionament del mercat, a una racionalització d’unes plantilles que havien crescut al ritme de l’acceleració digital pandèmica. Som en un context de crisi global, cert, però no davant una nova ‘bombolla.com’ com la que dramàticament vam viure a principis dels anys 2000. Aposto que es tracta més d’un gran ajust en el sector ‘tech’ que d’una crisi d’eclosió d’una bombolla. La tecnologia i les ‘big tech’ són al centre d’una transformació que ha entrat en les seves fases més exponencials, les terribles circumstàncies dels últims anys, pandèmia, guerra, crisi energètica, han impactat, però el segle XXI, ens agradarà més o ens agradarà menys, passa pels gegants tecnològics que impactaran en els sectors econòmics més estratègics i sòlids de la societat. El segle XXI avança i es consolida enmig d’unes crisis heretades del segle XX que sembla que es neguen a desaparèixer. Però la transformació ja és imparable, i les empreses algorítmiques, les ‘big tech’ que coneixen les tecnologies exponencials, saben que el present i el futur passa per elles.  

Meta anuncia l’acomiadament d’11.000 empleats. Ho fa seguint Apple, Microsoft o Google, que la precedeixen en el rànquing de cotitzades, totes amb menys ajustos. També d’altres més petites. El terrabastall el produeix Twitter, com és habitual en Elon Musk. La notícia és ‘trending topic’ tot i que personalment crec que no n’hi ha per a tant. Sigui com sigui, l’interès suscitat reafirma la meva opinió: les tecnològiques són ja sistèmiques i no en podem prescindir, si no són aquestes seran d’altres. 

Discrepo dels titulars alarmistes. Alhora que es publiquen, al Congrés dels Diputats es presenta l’estudi de l’Observatori de l’Enginyeria: a Espanya hi ha més de 300.000 professionals en Telecomunicació i Informàtica. Més del 75%, de menys de 45 anys. Gairebé el 90% per compte d’altri, amb sous un 30% superiors a la mitjana. En les dones la retribució és un 50% superior a altres sectors, però encara falta incorporar-n’hi moltes; actualment només en són el 20%. Espanya necessita més de 100.000 enginyers TIC en els propers 10 anys. Al ritme actual de titulats, només incorporant-hi més talent femení i reciclant professionals d’altres disciplines els cobrirem.

El mateix va concloure l’INE a l’octubre, a l’enquesta sobre l’ús de TIC i del comerç electrònic: s’està avançant, però encara queda molt per fer. Connectivitat, ‘cloud computing’, intel·ligència artificial, ciberseguretat... s’hauran d’incorporar a les empreses espanyoles per competir en primera línia.

¿Què està passant llavors? Cap cosa de la qual ens haguem de preocupar en excés. Els meus companys de les empreses afectades hi coincideixen. Són ajustos conjunturals, causats per la incertesa econòmica mundial, més que no pas per circumstàncies del sector. Les ‘big tech’ s’adapten ràpid als canvis. L’escenari inflacionista i de conflicte bèl·lic requereix ajustos, no només de les tecnològiques. A més, les empreses de serveis ‘online’ venien de prediccions de creixement optimistes, per l’auge que van tenir durant la pandèmia. 

Obrir el focus uns mesos ajuda a veure-ho en perspectiva. Els acomiadaments es van anunciar al maig. En tots els casos, l’ajust ha sigut més petit que el plantejat d’inici. A Meta, on es va parlar del 20% de reducció de plantilla, ha sigut una mica més de la meitat: 11.000. Xifra que hem de comparar amb els més de 40.000 empleats que va incorporar des del 2020. El tsunami d’acomiadaments suposa només un 25% del que l’empresa va créixer en els darrers dos anys. A més, continua tenint beneficis. El mateix passa en les altres ‘big tech’. Les dades milloren si s’analitzen geogràficament. La totalitat d’acomiadaments arreu del món no cobreix ni una porció dels enginyers que es necessiten només a Espanya en els pròxims anys. 

És probable que alguns no comparteixin la meva visió. Aquests dies llegia a LinkedIn missatges d’alguns dels afectats. Més enllà de la meva solidaritat, vull fer-los arribar també els motius pels quals soc optimista.

El sector està en constant evolució. Els auguro una ràpida recol·locació. En tecnologia, la formació permanent és imprescindible i si bé les xarxes socials estan tenint el sobreajustos postcovid, les TIC i la indústria en general continuen necessitant el seu talent. Diria més, només incorporant-lo podrem superar la crisi.  

Si tenim en compte l’impacte més gran dels acomiadaments als EUA, i l’aposta de la Unió Europea (UE) per reduir la dependència tecnològica de tercers, el que alguns veuen com a crisi és en realitat l’oportunitat d’Europa per créixer en ‘big tech’. 

Hauríem de reincorporar a la nostra economia l’excel·lent talent que s’està alliberant. Només així és possible l’aposta per tenir unicorns europeus. L’entrada en vigor de les Digital Markets Act, Digital Services Act i els fons de resiliència han de ser punt d’inflexió en l’equilibri de forces internacional quant a tecnològiques. De qualsevol manera, a la UE hi ha més potencial per al sector tecnològic que per a altres sectors. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

En paral·lel, Espanya ha d’aprofitar l’impuls europeu per fer un salt en digitalització, internalitzar serveis TIC a totes les empreses i utilitzar-los de forma intensiva per millorar en productivitat. Això, afirmen els experts, ser més competitius augmentant la productivitat, és la forma més segura de capejar el temporal. 

En resum, si bé hi ha moviments a les ‘big tech’, no ens hem d’alarmar més del compte. Es tracta d’ajustos necessaris en tots els sectors que es deuen a la situació mundial o de correccions pel període de sobreexpansió que va ser la pandèmia. No hem de confondre les ‘big tech’ amb tot el sector TIC. Fugim d’alarmismes irresponsables que poden desembocar, sense cap fonament, en una profecia autocomplerta o en un efecte de bola de neu. Sobretot, perquè és precisament el sector tecnològic, via augment de la productivitat, el que ens traurà d’aquest alt i baix. Així que ‘keep calm’, i aposteu per la tecnologia.