L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La «llenya al moro» abans dels penals
En el fons, les polèmiques de Twitter són una bombolla perduda al gintònic
Mentre els jugadors de ‘la Roja’ saltaven a la gespa a Qatar, molt abans de la patacada, començava a engreixar-se a Twitter un ‘trending topic’ xenòfob, una «tendència» molt lletja sota l’epígraf: «Lenya al moro». La consigna vergonyant recordava la portada que va publicar el diari esportiu ‘Marca’ el 6 d’agost de 1997, en ocasió de la celebració a Atenes del Campionat Mundial d’Atletisme. El plat fort del torneig enfrontava llavors l’atleta marroquí Hicham al-Guerrouj amb els espanyols Fermín Cacho i Reyes Estévez a la prova de 1.500 metres. L’endemà, després de la victòria del migfondista magribí, el diari va redoblar la gracieta amb un altre titular a primera plana de la mateixa estofa: ‘Moro, plata i bronze’. És clar que eren els anys noranta, i encara sobraven ulls grossos, comentaris grollers i sal grossa.
Sota la cabana de la «llenya al moro», van aparèixer dimarts tuits francament desagradables i d’altres que convidaven a la rialla per la seva tosquedat. Per exemple, un usuari de l’ocellet blau, potser en un malbaratament de mordacitat, proposava a Luis Enrique un ‘dream team’ alternatiu, una alineació de somni per enfrontar-se a la selecció del Marroc: Jaume el Major, a la porteria; una línia defensiva composta, entre d’altres, per Millán Astray, Miguel Primo de Rivera i el general Espartero; un migcamp de nobles capgrossos; i, com a ariets de la davantera, Don Pelayo i el Cid. ¿El capità de l’onze? Per descomptat, el Gran Capità, Gonzalo Fernández de Córdoba.
L’algoritme
Desconec les normes que regeixen a casa d’Elon Musk i molt menys m’espavilo amb el nou algoritme, però crida l’atenció que alguns usuaris veiessin succionats els seus comentaris cap al fangar quan no havien teclejat el polèmic enunciat. En qualsevol cas, es va tractar d’un episodi menor, amb 4.844 tuits en el moment àlgid del pim-pam-pum. O sigui, res, una gota en meitat dels cinc oceans. En el fons, Twitter és una bombolla perduda al gintònic. Menys encara.
Entretots
Sé que em contradic, que no convé ficar-hi cullerada en assumptes menors, però ve a tomb recordar que procedeixen de l’àrab algunes paraules maquíssimes en català, com ara taronja, gasela i l’atzar que va arrossegar la selecció als penals. També, molts dels vocables que comencen pel prefix ‘al’. L’àlgebra, l’anatomia de l’ull, l’escabetx i els escacs. Els torrons del pròxim Nadal, que tant s’assemblen als dolços d’ametlla i mel que venen a les medines. I Averrois, que va néixer a Còrdova. Vuit segles de cohabitació, ni més ni menys.
Fins i tot allò d’ «¡’alabín, alabán, alabín bon ban’!» que es coreja als estadis ve de l’àrab: «’alla’ibín áyya ba’ád alla’ib bón bád’», que significa «jugadors, vinga ja, el joc va bé».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
