Cònsols honoraris: una peça més del poder tou rus

I Rússia no és una excepció. Històricament, el poder tou de Rússia s’ha exercit de manera intensa en el marc de l’espai postsoviètic, és a dir, on la capacitat d’atracció de les elits cap a l’esfera d’influència russa ha sigut substantiva. L’opció d’un sistema polític alternatiu al de les democràcies liberals que permetia a elits polítiques i econòmiques mantenir les seves quotes de poder juntament amb l’ús del rus com a llengua franca de la zona va permetre que Moscou desplegués aquest poder tou. 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Més enllà de l’espai postsoviètic i sabent que el seu poder econòmic i capacitat d’influència en l’esfera global era molt menor que el de la Xina i els EUA, Rússia ha intentat competir-hi a través del desplegament d’un poder tou de ‘pressupost limitat’ i controlat per l’Estat, que aconseguís exercir de contrapoder davant el discurs i relat hegemònic dels EUA. Així, des de l’arribada al poder de Putin, Rússia ha anat construint estratègies de poder tou que operen amb una estratègia que busca la màxima eficàcia amb el mínim cost. Així, ha utilitzat la microfocalització per arribar a tenir més influència en política exterior. L’objectiu principal no és arribar a grans audiències, sinó només als grups que poguessin ser més receptius a les narratives estratègiques russes, que s’articulen sobre quatre pilars fonamentals: la història i la cultura russes, el llegat soviètic, la ideologia i Govern actual, basat en el conservadorisme moral, la governança iliberal i un fort lideratge, així com la seva acció exterior. El conservadorisme moral rus, amb la seva defensa a ultrança dels valors cristians, juntament amb l’estil autocràtic del Kremlin han sigut font d’inspiració per a líders de les dretes radicals de tot el món, però especialment a Europa, una cosa que, no es pot negar, va funcionar almenys fins a la invasió russa d’Ucraïna. 

I perquè tot això operés amb relativa fluïdesa, ha sigut necessari que l’Estat rus reactivés de manera contundent el seu desplegament diplomàtic, tant pel que fa al desplegament d’una diplomàcia econòmica proactiva a través de corporacions estatals, com Rosatom i Gazprom, com a través d’una diplomàcia pública dinàmica, destinada a promoure interessos i valors entre les opinions públiques, però també a fer negocis, i d’això s’han encarregat, en bona mesura, els cònsols honoraris.