La ‘llei trans’ i els forats

Va passar el mateix amb el ‘sí és sí’. No van escoltar, no van analitzar i van arribar al Consell de Ministres muntades en un cavall blanc. O sí o sí, eren dues opcions. La irresponsabilitat de la resta de grups aprovant la llei com estava mereix nota al peu en aquesta història. Ara senten els legisladors que surten violadors de la presó amb la condemna reduïda i, per tenir les orelles tancades i barrades, criden als jutges i les jutges (tot i que aquí no utilitzen llenguatge inclusiu) que ells són el veritable problema. 

Bé. El fiasco de la llei estrella que havia d’inaugurar una etapa de seguretat sexual absoluta per a les dones espanyoles ha sigut la constatació que el cos legal d’un Estat no és una pissarra en blanc on calçar lemes, sinó una estructura complexa, un tapís on el moviment d’un fil fa que se’n moguin d’altres. Si s’escriuen lleis sense el necessari debat, llavors passa com amb les successives lleis d’educació: no serveixen més que per anunciar que s’ha salvat la raça humana amb el canvi de Govern. Porqueria acumulada en els annals de la legislació.

El tema de l’autodeterminació de gènere, en contra del que sembla, no afecta només els ‘trans’, els drets dels quals han de ser protegits, sinó que mou peces fonamentals en l’arquitectura social de l’Estat. Una part gens menyspreable de la legislació general, i de les regulacions específiques que n’emanen, es recolza sobre la diferència sexual per més que la Constitució digui que som iguals. Parlo de regulacions sobre ajudes, quotes, proteccions i altres mecanismes per compensar la desigualtat social. Tot això quedaria trastocat amb la simple possibilitat que alguns homes poguessin canviar el seu sexe en el registre, sense ser realment ‘trans’.

Van introduir un article contra el frau de llei, però aquí s’avisa per activa i per passiva que perseguir aquestes conductes o provar-les no és tan fàcil com podria semblar, i no en fan cas. Curiosa situació aquesta, per cert, en què conviu el relat de l’opressió sistèmica de les dones amb un feminisme radical que intenta impedir que alguns homes accedeixin a determinats avantatges per raó de sexe, però bé. Un altre elefant que fa brams enmig de l’habitació. N’hi ha a grapats.

Deixant a part el desgavell de les categories d’esport, a mi d’aquesta llei em preocupa l’efecte en adolescents. L’anomenada autodeterminació sembla una solució al problema de la invasió química i quirúrgica, ja que ara cal sotmetre’s a tractaments irreversibles per canviar el sexe registral, i això és perillós per a les persones que després ‘detransicionen’. No obstant, com que la llei també persegueix les anomenades «teràpies de conversió», que per a la qüestió ‘trans’ significa «tota aquella teràpia que surti dels marges de la teràpia d’afirmació», la llei tal com està provocaria una indefensió perillosa en joves que, creient-se ‘trans’, en realitat estan experimentant malestar per altres raons, i no ho saben.

Notícies relacionades

La llei del ‘sí és sí’ entra en vigor: què diu i què no la nova norma

Naturgy: no tots els fons són iguals

Els països on la teràpia d’afirmació de gènere era l’estàndard comencen a reconèixer les conseqüències terrorífiques d’aquest enfocament, que parteix de la base psicològicament absurda que un sempre sap el que li passa. En els últims mesos hi ha hagut prou senyals d’alarma en el món civilitzat, com la debacle de la Clínica Tavistock de Londres, plena de denúncies de «detransicionadores», la marxa enrere legal als països escandinaus o el cas de l’organització Mermaids, desemmascarada com un ‘lobby’ que posava en risc la salut d’alguns joves.

Notícies com aquestes haurien de ser avisos de prou potència per esmenar el que sigui esmenable i evitar que aquesta altra llei estrella del Ministeri d’Igualtat es converteixi en una altra allau de notícies bomba, ara, o d’aquí deu anys.